Francament divertit l’article d’Almundena Grandes “Experimento“. Tothom es pot equivocar al fer una divisió, és disculpable, i en aquest cas la trampa era fàcil. El que no és comprensible és que no hi hagués ningú al diari que advertís l’error. Fa por pensar que si algun dia algun lector d’aquest diari arribés a president dels Estats Units -cosa poc probable, per no dir impossible-, la recepta per la crisi seria repartir 115 milions de dòlars entre cadascun dels habitants del planeta. Llavors tots seríem rics. I igualment rics, com la millor de les utopies de socialisme autogestionari. Tots podríem gaudir d’un xalet amb piscina, minyona d’uniforme, i comprar-nos un Lamborghini. Ai si no fos pels americans, els del PP, i els jueus, com anirien de bé les coses.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Des d’un punt de vista economic repartir 115 dolars per habitant de forma proporcional és el mateix que repartir-ne 115 milions de dolars per habitant de forma proporcional per que l’efecte de l’inflacció i del poder adquisitiu esdevindria el mateix.
M’ha vingut al cap el programa “Parlament” de Catalunya Informació on en cada edició entrevisten un diputat. Una de les preguntes és de matemàticques. No et pensis segons què! Acostuma a ser “Quina és l’arrel quadrada de 81” o de 25….Que, teoricament, un nen de 12 anys hauria de saber.
La resposta molt sovint és fer una rialleta i dir “És que sóc de lletres…”. Dons quina gràcia!.
Alguns dels que han contestat això són gent amb responsabilitat de govern.
Encara ens passa poc!.