La trappola
La trappola che non acciuffa niente
Pitjor que la corrupció és l’arbitrarietat de la justícia i la manca d’independència dels mitjans de comunicació. Quan justícia i mitjans actuen impunement i arbitràriament segons els interessos polítics o econòmics, es creen les pitjors condicions per la creació de la corrupció. No només els polítics en són els principals responsables.
El passat mes de març el Banc d’Espanya intervingué Caja Castilla-La Mancha per la seva mala gestió. Tot seguit el govern espanyol injectà avals per valor de 9.000 milions d’euros per tal de solventar els problemes de liquiditat. El president de l’esmentada caixa, Juan Pedro Hernández Moltó -conegut dirigent del PSOE castellano-manxec- és investigat per la fiscalia anticorrupció dels delictes d’estafa, apropiació indeguda, falsedat documental i mercantil, i evasió de capitals. Cal dir que en aquest cas tot i la gravetat dels delictes no hem vist aquest senyor, ni empresonat, ni ridiculitzat als mitjans, ni emmanillat camí de l’Audiència Nacional, i difícilment serà jutjat. De fet crec que la majoria de catalans no en tenim ni idea de qui és aquest polític-banquer, tot i que hem ajudat amb els nostres impostos a finançar en bona part els 9.000 milions que han calgut per tapar el forat que ha provocat.
Finalment el Banc d’Espanya ha decidit “regalar” l’entitat financera a Cajastur. Operació que realment no té cap mena de sentit ja que els actius de la caixa asturiana amb prou feines arriben a la meitat dels de CCM. Així els 15.000 milions de Cajastur absorbiran els 26.000 de CCM. Això sí que és un negoci rodó (a l’Estat espanyol són ben habituals aquests moviments d’empreses que absorbeixen empreses molt més grans. Tan habitual com irracional i anti-econòmic, i per tant, corrupte). Cal dir que Cajastur no era l’única entitat interessada en CCM, la biscaïna BBK també hi havia apostat, però òbviament no hi tenia cap possibilitat. Només cal veure qui domina les Juntes Generals de Biscaia, i qui la Junta General d’Astúries i l’ajuntament de Gijón. Així tot queda casa, de PSOE a PSOE, i 26.000 milions d’euros de regal.
Mentre anava escrivint tot això anava recordant l’entrevista de Josep Cuní a l’Àngel Colom, es veu que contaminat per haver fet tractes amb el senyor Millet. Recordo un Colom atabalat i abatut havent de demanar explicacions per una factura de 150.000 €. Però en canvi no he vist cap mena d’interès perquè ningú hagi de passar comptes d’on han anat a parar els 9.000 milions de CCM. M’interessa molt més que els comptes del PI, o les factures de l’ADSL de les filles d’en Millet, o del sentiment nacional dels compatriotes de la Catalunya del Nord -suposo que sospitosos de rebre subvencions-. Llàstima que el senyor Cuní i els seus seguidors estiguin més aviat per la feina de tele-predicador, que per la de periodista.
Respon a Anònim Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Qui mana a Asturias? El PSOE
Qui mana a Castella-la Manxa? Ídem
Tot queda a casa.
I tens raó quan dius que hi ha un fenòmen gens paranormal que fa que entitats petites es “mengin” altres de grans. Recordem que Argentaria (un conglomerat de bancs estatals que treballaven amb “manguitos”) es va apoderar del gegant BBV ..amb l’objectiu final de traslladar la seu de la banca basca a Madrid. La prejubilació multimilionaria de Goirizolari anava en aquest sentit ja que es carregaven (o millor dit, compraven) un dels darrers esculls.