La trappola

La trappola che non acciuffa niente

18 de novembre de 2010
5 comentaris

ERC: “En Andalucía no paga ni Dios”

Tot sembla indicar -si en Puigcercós no ens torna a sorprendre-, que el seu moment estel·lar de la campanya haurà estat l’estirabot sobre els andalusos i els impostos. Llegint els diaris de Madrid -i quan ho dic així, inclou la majoria dels de Barcelona- veig que la majoria d’analistes ho interpreten com una necessitat de tornar al radicalisme, com una picada d’ullet al votant perdut independentista. Res més allunyat de la realitat, els independentistes d’avui en dia ja fa anys que han refinat el llenguatge, i el que els agrada és parlar de balances fiscals, percentatge de funcionaris, nivells de renda, peibés, i d’altres dolços macroeconòmics que com tenen la raó, sempre els afavoreixen. La picada d’ullet, en tot cas, la fa sobre els votants del cinturó roig de Barcelona, que són els que més ho repeteixen quan tornen de vacances de veure la família. I ho afirmen en un castellà prou entenedor, “en Andalucía no paga ni Dios”. Ningú ha advertit que l’espoli fiscal hauria de regirar els budells igualment a un independentista, com a un federalista, i sabent que totes les enquestes sobre el tema diuen que el model d’estat preferit entre els catalans és el federalisme, és d’imaginar que l’estirabot del candidat republicà va dirigit especialment als habitants del Baix Llobregat. Mireu si no el fart que se n’ha fet el senyor Iceta de parlar de federalisme, per fer-se més atractiu.

Fa quatre anys Esquerra va prendre una decissió ben arriscada. Havia de decidir si volia créixer per l’eix nacional, o pel d’esquerres. No era una decissió gens fàcil, i probablement sabien que els costos serien enormes, tant en una direcció com en l’altra. Un cop decidits ja no es podia fer marxa enrera, calia ser pacients i saber que els guanys trigarien a arribar. Mirar de prendre vots a un partit tant sucursalista com el PSC sembla una missió gairebé impossible, però el pastís a repartir pot ser molt gran, i recollir-ne ni que sigui un mos petit, podria ser un gran guany pel catalanisme. I així els tenim enganxats als socialistes com una paparra per molt que en campanya ho dissimulin. No crec que sigui una estratègia equivocada, els republicans en certs barris desperten moltes més simpaties del que ens pensem, i passades les eleccions hauríem de saber valorar si tots els vots perduts per ERC han anat a parar a d’altres opcions catalanistes. Jo sí que ho crec que algun dia en podran recollir fruits d’aquesta aposta per mirar de seduir el votant socialista, de fet, un ex-votant socialista i anti-PP, té ben poc on escollir. Però s’ho hauran de prendre amb molta calma i anar deixant que els surtin els cabells blancs i els prenguin el pèl. Quan estiguem tots ben calbs, ja ho veurem.

  1. Discrepo del teu comentari sobre que simpatitzants socialistes puguin valorar Esquerra com a alternativa possible. No et dic jo que no hi hagi cassos on això  passi, però la meva experiència a la meva ciutat del ‘cinturó roig’ (Badalona) és que Esquerra aquí només es seguida bàsicament per quatre ‘pijets’ del centre que no saben el que es cou als barris i sembla que no ho volen saber.

    A més, per a la gent dels barris que han viscut aquí 40 anys i  no s’han llançat mai a aprendre català i el que estan desitjant es poder veure el Canal Sur al seu TDT i Tele Taxi sempre seran “esos catalanes”…. i molts d’aquests encara voten ‘al González’.

    Trobo força difícil que Esquerra pugui atreure a aquesta gent.

  2. Una escusa castellana d’antuvi entre altres per justificar la derogació dels furs i establir el decret de Nova Planta conforme les lleis castellanes, era dir que els castellans pagaven massa impots a la monarquia al contrari que els catalans. 

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!