La trappola

La trappola che non acciuffa niente

1 de maig de 2007
0 comentaris

Eppur si muove

"Benjamin Franklin (1706-1790)" el coneixem principalment -a més de com a un gran científic- com un dels principals polítics impulsors de la independència dels Estats Units, així com un dels pares de la constitució nord-americana. Tenim així la imatge de Franklin com un gran patriota al servei dels interessos nord-americans per sobre dels britànics, però certament aquesta imatge només és fidel a una part de la seva vida, la culminant. En realitat durant la major part de la seva vida Franklin fou un súbdit fidel a la Corona Britànica i mostrava una posició més aviat conservadora de com havien de ser les relacions de les colònies amb la Gran Bretanya. Quin fou l’esdeveniment principal que desencadenà que Franklin s’aliés amb la revolució americana? La resposta són el "Decrets de Townshend (1767)" que implicaven per a les colònies americanes el pagament de taxes sobre productes com el paper, plom, pintura, vidre i te. La justificació era que calia reparar els deutes que havien ocasionat a la Gran Bretanya les guerres contra els francesos i els indis a les colònies americanes, però òbviament la llei topava frontalment amb els interessos de les oligarquies americanes que veien perillar el seu creixement econòmic en conflicte amb una metròpoli que pretenia mantenir els seus privilegis de potència colonial. Franklin diuen que intentà per tots els mitjans de negociar la derogació o modificació dels decrets, així de la impossibilitat d’arribar a un acord en sorgí el Benjamin Franklin que coneixem com un dels pares de la independència dels Estats Units. Es diu que una reunió amb el govern colonial per discutir els continguts del decret entrà Franklin com a súbdit convençut de la Corona Britànica i en sortí com a decidit ciutadà nord-americà, fet que li provocà l’enemistat irreconciliable amb el seu propi fill.

Cal tenir en compte aquest exemple i observar la similitud amb certes desafeccions ben sorprenents al sentiment nacional espanyol que hem viscut aquests dies al nostre país. Benjamin Franklin renuncià a ser ciutadà britànic i apostà per l’independentisme no per una qüestió de nacionalisme, sinó com a resposta a una injustícia, no podia acceptar de cap manera que certs ciutadans es veiessin obligats a pagar unes càrregues d’impostos que no gravaven sobre la resta. En si era un personatge tan anglès com si hagués viscut tota la seva vida a Londres, evidentment no tenia cap mena de vincle amb les comunitats indígenes nord-americanes, i en podríem dir que de fet era descendent d’immigrants anglesos, tanmateix quan es troba enfront de la marginació política de la metròpoli es veu amb el deure moral de renunciar a la seva nacionalitat britànica.

Al nostre país el nacionalisme espanyol està prou ofuscat com per no entendre que el factor determinant és l’econòmic, li treu importància, amaga conscientment les balances fiscals i intenta portar el debat de l’autodeterminació a una simple qüestió identitària. Així ens intenten imposar la visió d’un país fictici al que anomenen "La Catalunya Real", basada en un perpetu enfrontament ètnic, on gràcies al domini mediàtic proven de mostrar una suposada superioritat numèrica d’una d’aquestes dues catalunyes sobre l’altra. Evidentment aquest plantejament només ha pogut ser ideat per algú que viu fora o al marge de la societat catalana, si fos cert que existeix aquesta divisió i la part dominant és aquella de les "sevillanes", el "fino", i el "pescaíto frito" aviat ens trobaríem amb el mateix dilema en què es trobà el senyor Benjamin Franklin en el seu dia. Quin sentit tindrien llavors els peatges de les autopistes? el recàrrec sobre el preu del carburant? els retards a la RENFE? la impossibilitat de crear un hub intercontinental per no perjudicar la T-4? les diferències entre les comunitats autònomes en l’impost de successions? En definitiva, quina justificació es donaria al dèficit fiscal si resulta que els catalans ja som tan espanyols com britànic era el senyor Benjamin Franklin?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!