La trappola

La trappola che non acciuffa niente

10 d'octubre de 2007
1 comentari

Els explicaré un “cuento”

No sabria dir si em va agradar el discurs de "Quim Monzó" en l’acte inaugural de la "Fira del Llibre de Frankfurt", m’imagino que el podríem qualificar d’original, brillant, irònic. És en "Monzó", a Catalunya ja el coneixem prou com per sentir-nos sorpresos de la seva originalitat. En llegir que havia convertit el discurs en un conte em va fer fantasiejar un discurs més imaginatiu i moralitzant. Després vaig anar a llegir el document oficial que havia penjat Vilaweb i em vaig quedar amb el dubte.

Això és un conte?

Així que vaig decidir anar a buscar que és un conte al "Diccionari català-valencià-balear de l’Institut d’Estudis Catalans" i em vaig trobar la següent definició que podria encaixar perfectament amb el discurs d’en "Monzó":

– Rondalla; narració relativament curta i de tema imaginari.

Amb referència a un text de "Víctor Català" que ja apuntava profèticament a la polèmica de Frankfurt.

– Ja no’s parlava de les renyines de Perons i Xuriguers: havien passat a contes de velles.

Més avall a la fonètica ens diu que a Vinaròs en direm "kónte" i a Eivissa "konta". Però que fora d’aquestes comarques no és gaire popular, en direm com hem dit a casa tota la vida, el castellanisme "cuento". Però ens afirma el diccionari que la forma popularment catalana és "rondalla" i conte es una forma introduïda en la llengua literària moderna. Així que m’arribo més enllà a la erra de "rondalla" on el defineix així de breu i esplendorós:

– Conte fabulós.

Per fabulosa la definició de la fira que hi trobem de "Ramon Llull":

– Tot hom fa los ulls finestres de mentides e fa ses orelles forats de rondalles.

I a en "Tirant" sembla que no li va agradar el discurs ara que la monarquia està en discussió.

– Paraules vanes i massa insistents o repetides. Sens dir tantes rondalles, e no abundar en paraules, dich com a gran traydor haueu mort a mon sobiran Rey.

Al "Gran Diccionari de la Llengua Catalana" (Que gran ets tiu!) també hi trobem unes definicions interessants del discurs d’en Monzó, una per catalanistes i una per "ciudadanos":

– Narració, generalment breu, d’un fet o una sèrie de fets reals, llegendaris o ficticis, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc.

– Relació d’un esdeveniment fals o de pura invenció.

La rondalla la defineix com un discurs dedicat al públic infantil:

– Narració breu de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l’entreteniment d’infants.

Ara, que per precisa, la millor definició de la fira de Frankfurt es la que es refereix a la "rondalla" derivada del mot aragonès "rondar":

– Grup de joves que fan la ronda de nits per divertir-se.

I pot ser no tan joves!

– Ja ho diuen que "Rondalles i cançons, mentides són".

– I conte contat ja és explicat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!