He llegit aquest matí al AVUI la següent carta:
Quan ens incorporem de nou al remolí barceloní, agafem la premsa i amb cert estupor llegim reaccions oposades sobre l’actuació de Mayte Martín a l’acte al Parc de la Ciutadella demà, l’Onze de Setembre. L’associació Els Altres Andalusos es va presentar l’11 de novembre de l’any passat al Col·legi de Periodistes, i el seu manifest deia sobre el flamenc: "Des de la nostra experiència no creiem que la cultura popular conegui fronteres, així podríem assegurar que la cultura popular catalana arriba fins a Almeria, i que la cultura popular andalusa arriba a la Ligúria i Grècia, incloent-hi tot l’arc mediterrani occidental i oriental amb les illes incloses, així com també la cultura popular d’aquests països es barreja amb les esmentades cultures populars catalanes i andaluses. Estem convençuts que la riquesa de l’art flamenc que s’està creant a la regió metropolitana de Barcelona és un dels elements que penetra, afavoreix i fa més plural la cultura del nostre país, Catalunya". Per tant, no només compartim la decisió del govern de Catalunya d’incloure el flamenc al programa, sinó que mostrem la nostra repulsa a tota escaramussa que entorpeixi l’actuació de la cantaora. Un altre tema és la certesa amb què Mayte Martín afirma que el flamenc es canta únicament en castellà. Que miri al seu voltant i sumi les llengües del món que han adoptat la forma musical del rock per així engrandir l’art i la llibertat. Les cultures permeables avancen, les altres, per als museus.
Lluís Cabrera Sánchez
Totalment d’acord amb el contingut de la carta i Els altres andalusos. De totes maneres hauríem de valorar a qui beneficiaria una possible xiulada a la cantaora, i si hi ha qui està alimentant la polèmica per intentar utilitzar electoralment un refús de part del públic a Mayte Martín. Sorprenent és el fet que es filtrés la conversa privada entre la consellera Tura i Mayte Martín. Si hi ha hagut polèmica per la programació dels actes oficials és únicament pel fet que els diaris publiquessin que la cantaora digués en privat a Montserrat Tura que no pensava cantar en català. Si es tracta d’una conversa privada què ha arribat als mitjans de comunicación és per que algú ha volgut iniciar la polèmica.
Respecte a les declaracions de que el flamenc es cantà només en castellà, recomanaria escoltar la cançó de Mikel Laboa "Mugak" (Camarón de la Isla eta John Cageren omenez), la podeu trobar al disc Zuzenean i comprovareu com es pot combinar perfèctament flamenc i euskera. Si fins ara ningú ha cantat flamenc en català, doncs ja seria hora de començar, la base de la creativitat artística està en la innovació i tampoc hi ha dret que ningú ni cap llengua es quedi amb l’exclusivitat d’un estil musical, no en va es pot afirmar que sense una actitud oberta respecte a la barreja de cultures el flamenc no hauria arribat a néixer mai.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per tres raons:
Ara amb l’era de la globalització l’estil, aprofitant el servei textil xinés que m’os presten, podrien haver portat una cantant xinesa en prova d’amistat entre els pobles.