La trappola

La trappola che non acciuffa niente

30 de juny de 2010
2 comentaris

El Miniparlament

Trobo que tot això de l’Estatut ens caldria mirar-ho amb una mica més d’empatia, valorar si realment la sentència és una mostra de força o més aviat un senyal de debilitat de l’Estat Espanyol. En general les grans revolucions es fan quan ens trobem amb un estat debilitat i que actua de forma despòtica, i ara mateix, Espanya és una caricatura d’ella mateixa, actuant de forma despòtica cap a una part de la societat. És cert que nosaltres patim una forta crisi institucional, política i d’auto-estima, però també és ben cert que ells -a part de la crisi econòmica-, pateixen una greu crisi democràtica, i amb l’agreujant que no en són conscients -o ben poca gent ho és-.

No és només la qüestió de l’Estatut. De fa mesos, i potser anys, el Parlament Espanyol va perdent pes polític i ja no és més que un costós tràmit burocràtic per on ha de passar revista el partit governant. Si us fixeu als telenotícies, es parla, gairebé a diari, del Tribunal Constitucional i de l’Audiència Nacional, però molt estranyament sentim notícies referides al desenvolupament parlamentari. Com a molt algunes picabaralles entre polítics, algunes comissions d’investigació, i alguna xiulada fora de to. Però ben poca informació legislativa en rebem. Ara mateix aquestes institucions judicials tenen més pes com a institucions polítiques -quan no haurien de ser-ho- que el propi Parlament. En un estat de naturalesa democràtica una institució com l’Audiència Nacional no hauria ni d’existir, i el Tribunal Constitucional només intervindria de manera molt puntual en el cas d’alguna llei polèmica. En el cas espanyol, però, la intervenció judicial en l’activitat política i legislativa és constant, arribant fins i tot a la prohibició de partits polítics segons els convé. Per altra banda sembla com si el Tribunal Constitucional actués com un mini-parlament, amb capacitat d’aturar les lleis dels parlaments autonòmics o de l’estatal, i modificar lleis vigents segons la seva conveniència. Actuar d’aquesta manera té un clar avantatge pels dos partits espanyols majoritaris, poden fer tirar endavant les lleis sense les esmenes que podrien imposar els partits minoritaris. I l’Estatut és una bona mostra de com el PSOE, gràcies al TC, ha acabat imposant unes esmenes que no hauria pogut aprovar al Parlament Espanyol. Veritablement aquest tribunal actua com a subjecte judicial, o legislatiu a l’ombra?

Tot això són proves que la democràcia espanyola no funciona, i és evident que el destí dels dos partits majoritaris espanyols és fagocitar la resta i desactivar-se entre ells, fins a portar la política a un bloqueig absolut. Si hi afegim la forta crisi econòmica i l’elevat dèficit públic que s’ha generat, podem imaginar que l’Estat Espanyol es troba en un evident estat de descomposició. És responsabilitat nostre si ens deixem arrossegar per aquesta follia espanyola, o busquem un camí més serè i democràtic.

  1. ací no hi ha política, només hi ha maniobres per controlar el poder. El TC s’ha convertit de facto amb una tercera cambra, i és increïble escoltar cada vegada més polítics que volen portar allò que no són capaços de fer aprovar al TC. I per a ells és un avantatge, perquè al TC només hi ha sociates i peperos.

    Penso jo que Espanya ha entrat en un procés de ‘valencianització política’. O sigui, només pot manar PP o PSOE però, realment, els dos ofereixen més o menys el mateix. Així que al final cadascú tenen els seus ‘votants hooligans’ incapaços de canviar de bàndol i les eleccions s’acaben de decidir segon el nombre  de gent que va a votar.

    Això sí, a diferència del País Valencià, a l’Estat Espanyol és més fàcil que hi hagi alternància de poder,… 

Respon a Carquinyol Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!