La trappola
La trappola che non acciuffa niente
El mafiosos del Banc d’Espanya i el Departament d’Economia
Aquesta setmana ens trobàvem amb el cas d’una entitat financera que decideix -legítimament- no fusionar-se amb altres tres entitats. Sembla que a la Generalitat algú va tenir una reacció ben visceral i amenaçant. Segons el diari digital “El Confidencial”, “La Generalitat llama a capítulo a Caixa Girona: es una situación suicida para la entidad“, on podem llegir unes mafioses declaracions d’una font del departament d’economia:
– Se ha ido a una situación suicida, porque ahora les esperan cosas muy duras.
Amb amenaça directa inclosa, i estil de pinxo de barri:
– Si van de sobrados, ahora se les va a decir lo que tendrán que hacer y no tendrán opción.
Es veu que no vivim en una economia de mercat. Aquí els polítics poden decidir que han de fer les entitats financeres, i aquestes no es deuen als seus estatuts, sinó a la voluntat del polític de torn. Així l’endemà, confirmant les amenaces, ens trobem amb un avís del Banc d’Espanya amenaçant les caixes d’Estalvis que no compleixin els desitjos de certs polítics: “Últim avís del Banc d’Espanya“. És sorprenent veure les mesures que està estudiant el Banc d’Espanya. Bàsicament la idea consisteix en fer augmentar les provisions a les Caixes, per fer-les entrar en pèrdues, i així poder intervenir-les. Una millor prova de la intencionalitat política de l’assumpte no la podríem tenir: “No es tracta de promoure les fusions de les caixes per evitar la seva fallida, sinó d’afavorir la seva fallida per forçar la fusió“.
Entre les mesures que estudia el Banc d’Espanya hi ha l’obligació de
provisionar fins al 30% dels actius immobiliaris que estiguin en els
balanços de les entitats financeres per un període de més d’un any.
L’organisme regulador ja va elevar el novembre passat del 10% al 20%
les provisions que bancs i caixes havien de fer sobre aquests actius
amb l’objectiu d’eliminar riscos per la seva pèrdua de valor. Ara
podria collar una mica més les entitats i elevar aquesta provisió fins
al 30%. Es tractaria, segons fonts financeres, d’una nova mesura de
força per fer entendre d’una vegada per totes a les caixes que
necessiten integrar-se per eliminar riscos, racionalitzar el sector i,
en definitiva, fer-lo viable a llarg termini.
“Si augmentem les provisions dels actius immobiliaris fins al 30%,
moltes caixes veuran que els seus balanços comencen a tenyir-se de
vermell i no tindran més remei que posar en marxa integracions”,
asseguren des del Banc d’Espanya. Bancs i caixes de tot l’Estat s’estan
quedant bona part dels actius immobiliaris que garanteixen els 325.000
milions de crèdits que tenen concedits a les promotores.
És ben clar que l’objectiu d’aquestes mesures no seria regular el sistema financer, o guardar un coixí per quan vingui època de crisi -si ja hi som-. En tot cas l’objectiu seria perjudicar obertament aquestes entitats per posteriorment poder-les intervenir. Tot això està ben lluny de les atribucions que hauria de tenir un banc central. Per molta autonomia que pugui tenir, no estaríem davant un delicte de prevaricació?
Nota: Que no us enredin! La situació de caixes i bancs a l’Estat espanyol és ben magre, però això no té res a veure amb el fet que es fusionin o no. Si tenim dues entitats financeres amb una alta taxa de morositat, de la seva fusió en sorgeix una nova entitat amb una alta taxa de morositat. Si es vol forçar les fusions, és per altres motius.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bon apunt.
Prevaricació i obstrucció del lliure mercat.
Segons les normes comptables els provisions d’un bé que presumiblement pot depreciar-se s’han de fer d’acord amb allò que es diu valor “raonable”. Això és, si tens al teu balanç un edifici per a vendre i el tens valorat per un valor que saps que no és cert ja que els preus baixen. Llavors has de adequar el teu balanç i valorar l’actiu d’acord amb el preu de mercat de la zona de l’immoble. La diferència va directament al compte de resultats (en aquest cas a pèrdues). Per a evitar això es fan provisions, això és, fas com una mica de “guardiola” pel que pugués passar i així si tens una pèrdua sobtada per baixada de valor l’impacte en els resultats és menor.
Però aquestes provisions també s’han de fer de forma raonable. Obligar a fer un 30% de valors dels pisos és una bestialitat. Els pisos no han baixat de preu tant!. Però obligant a fer això el govern fa que l’import d’aquesta provisió vagi en perjudici del compte de resultats . Ja ho diuen: “Afavorir la fallida per a provocar la fusió”.
No oblidem que les caixes d’estalvis no cotitzen a borsa i el seu funcionament és opac. Els seus gestors (i de vegades la pròpia creació de la caixa d’estalvi) s’han fet en base a interesos de partit. I que moltes s’han convertit en fonts de finançament de’institucions públiques. Ja es diu que la mania aquesta de promoure les funcions de les caixes no és més que una LOAPA financera.