La trappola

En aquesta ciutat això de la literatura funciona manu militari. Per Sant Jordi es fan les maniobres, i la resta de l’any es posen en pràctica els exercicis apresos. Funciona amb una perfecció que m’aclapara. Un bon dia al metro hi pares atenció, i veus que tothom es passeja amb el corresponent llibre sota el braç. Amb un uniformisme absolut intueixes que a tothom li agrada el mateix gènere literari, el mateix autor, i fins i tot el mateix llibre. No hi ha excepcions. El fet et fa sentir culpable i et ve una necessitat ignota d’arrencar a córrer a buscar a la llibreria més propera. I no a comprar un llibre qualsevol, sinó a comprar “el llibre”. El mecanisme està tan perfeccionat que fins i tot ja s’arriba a gestionar la transició amb una precisió absoluta. En un parell de setmanes es fa el trànsit -prou espaiat per què fins i tot els més lents hi puguin arribar-, i al cap d’uns pocs dies ja veus que “el canvi” es pot visualitzar. Tothom porta el mateix llibre sota el braç, però ara el llibre és “un altre”.

Quan veus coses com aquestes te n’adones que aquells que van idear allò de la Gran Revolució Cultural a la Xina de Mao Zedong, eren uns pasarells al costat dels nostres. Ells no van saber col·locar més d’un llibre. Un molt mal negoci per editors.

A la fotografia, un milió de xinesos aixecant el llibre roig de Mao a la plaça de Tiananmen.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!