La trappola
La trappola che non acciuffa niente
El diari Avui ens sorprenia ahir amb un electoral titular en portada: "José Montilla: Un català d’Iznájar pot ser president de la Generalitat".
Bé, primer de tot cal dir que la proposició no és del senyor Montilla, si llegim bé l’entrevista veiem com són els mateixos periodistes els qui formulen la interrogativa: ¿Un català d’Iznájar pot ser president de la Generalitat? El ministre respon prudentment i amb elegància -com sempre- el que és una obvietat per la majoria: "Qualsevol ciutadà de Catalunya, que visqui i treballi a Catalunya, i es consideri ciutadà d’aquest país, i si a més té el suport de la ciutadania, pot ser-ho". Després de llegir la proclama pujolista del senyor Montilla em pregunto quin és el sentit del titular, mai ningú en aquest país ha negat al senyor ministre el dret ni de presentar-se ni de guanyar unes eleccions. Tot plegat fa ferum electoralista, del diari Avui, no pas de l’Iznajarí, que en tot cas està fent la seva feina. Un servidor ja comença a estar una mica tip de certes iteratives insinuacions sobre un catalanisme etnicista, són afirmacions que no tenen cap mena de fonament i no podem permetre que siguin portades en diaris, i molt menys en els nostres. Ja ficats a fer demagògia, perquè no ens preguntem si un natural de Guayaquil, Varsòvia o Kuala Lumpur pot arribar algun dia a ser president espanyol! Aquest ciutadà, per molt que visqui i treballi a Espanya i es consideri ciutadà espanyol mai podrà arribar a ser-ho, només cal llegir els articles 13 i 23 de la "Constitución Española" per veure que hi ha impediments legals perquè així sigui.
Per cert, aprofito per reclamar si la Junta de Andalucía es podria estirar una miqueta per ajudar a la restauració del mil.lenari castell de Hisn Ashar, que es troba en un lamentable estat de conservació.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És la imatge que es dona fent aquesta mena de coses. Demanar perdó per endavant fa la impressió que alguna cosa dolenta has fet…i a la llarga interioritzes el sentiment de culpabilitat i te l’acabes creient i tot.