La trappola

Un fet que crida l’atenció quan visites l’antiga ciutat grega d’Efes (Avui en dia dins de Turquia) és que quan t’indiquen on era el port no veus ni rastre del mar, tot i que l’antiga ciutat de l’Àsia Menor fou un dels ports més importants del Mediterrani, avui en dia la trobareu a uns 10 quilòmetres del mar Egeu.

Una bona part dels tresors de l’antiga Alexandria de l’última reina d’Egipte s’amaguen ocults sota les aigües del Mediterrani, uns quants quilòmetres mar endins es troba l’escampall de runes de la que fou la més esplendorosa ciutat del Mare Nostrum.

Qui sap quina influència podria haver tingut el clima en la caiguda de l’imperi Romà, sembla algunes de les causes foren el descens demogràfic junt a la pressió de les tribus germàniques, inicialment, i més endavant de les invasions bàrbares dels pobles provinents de les estepes asiàtiques, una de les zones més fredes de l’hemisferi nord.

A finals del segle X el víking Eric el Roig desembarcava a les costes de Groenlàndia, creant un assentament de colons que es mantindria amb una població estable fins a finals del segle XV, en què la "petita era de gel" va provocar l’abandonament dels assentaments i va reduir la població d’Islàndia a la meitat.

La malària històricament era una malaltia comuna a les zones pantanoses que rodegen Roma, en temps d’Alexandre VI (el segon Papa Borja) hi ha documentats casos que llavors eren coneguts amb el nom de "febre de riu", "febre de Roma", o "mal aire".

Cap a mitjans del segle XIV arribà el període que anomenem "Petita Edat de Gel", avançaren les glaceres dels Alps, es crearen les actuals glaceres dels Pirineus -o el que en queda d’elles-, sovint durant l’hivern es gelà el Tàmesi, els rius d’Holanda, a Etiòpia i a Mauritània hi havia neu permanent a les crestes de les muntanyes, hi havia inundacions a la ciutat de Timbuktu que avui situem en zona plenament desèrtica.

Si llegiu "Muntanyes Maleïdes" de "Pep Coll" i coneixeu bé els nostres Pirineus us adonareu que bona part de les llegendes pirinenques es desenvolupen en indrets avui en dia difícilment habitables, tanmateix cal no oblidar que el nostre país neix als Pirineus i si es va poder fer recular la civilització més avançada d’aquells temps és precisament perquè bona part de la població es concentrava al nord, i els Pirineus no eren tant una frontera natural com ho és ara, just en els temps en què Eric el roig desembarcava a Groenlàndia.

I si de mitologia parlem, no podem oblidar que els poderosos déus grecs -uns déus amb actituds ben humanes, per cert- es deia que habitaven en cases de vidre al mont Olimp (2.925 m.).

Ara resulta que un comitè de savis ha determinat que el clima canvia, assenyalen els tècnics que això ens provocarà sequeres, epidèmies, inundacions i que bona part de les costes actuals recularan 20 o 30 metres. Sembla que l’assemblea de científics ha determinat que ens poden afectar els mateixos cataclismes que ha viscut la humanitat els darrers 10.000 anys des que vam abandonar un estil de vida nòmada, el nou humanisme reflexiona i determina que no som indestructibles, ves quina novetat!. Els mitjans de comunicació ara tenen notícies sensacionalistes, ens ensenyen imatges de Tsunamis per mostrar les conseqüències del canvi climàtic -com si tinguessin alguna relació-, i si seguim per aquest camí a TV3 els telenotícies aviat començaran amb la profecia de "Nostradamus" del dia. Quan hem determinat que les regions més afectades pel canvi climàtic seran aquelles que estan per sota del Sàhara, la UE es preocupa per blindar les fronteres i evitar que no entri ningú, ara que sembla que som conscients de la fragilitat del nostre benestar ens oblidem de l’acolliment d’immigrants i ja ens sembla bé que es quedin al sud ben rostits i morts de set, mentre s’acosta el dia del judici final, i que Déu ens agafi ben confessats.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!