La trappola

La trappola che non acciuffa niente

9 de juliol de 2007
0 comentaris

Dos rombes

Llegir l’apunt "Xiqueta" de Vicent Partal m’ha fet rumiar sobre l’estreta relació entre prostitució i els barris on he viscut a Barcelona. Pot ser el cas del Raval és l’extrem on és fàcilment identificable la prostitució al carrer, però el fet és que el negoci del sexe és igualment present en qualsevol districte de la ciutat, pot ser més amagat, tancat en un pis o en un club nocturn, però igualment explícit. Recordo que la primera vegada que vaig veure sexe en directe fou a casa d’un amic d’infantesa, al pis de sota hi vivia una prostituta i moltes tardes ens amagàvem rera les cortines per descobrir quins eren els secrets carnals -era millor i més segur que mirar de trobar alguna cinta de vídeo porno amagada a l’armari dels pares d’algú-. A l’escola quan ens acostàvem a l’adolescència tots els nois teníem una història per contar d’alguna veïna prostituta. Recordo un que explicava com un dia en arribar a casa es va trobar l’edifici rodejat de policia, al pis de dalt hi vivia una prostituta i havien cosit a trets un client. Un altre amic tenia una casa de barrets al pis de sota, es veu que en algun anunci s’havien equivocat amb l’adreça i durant molt de temps homes de diverses edats picaven al timbre preguntant per allò dels massatges. Jo mateix al costat de casa tenia un "club" i una "whiskeria" d’aspecte "demodé" i tèrbol, s’obrien unes gruixudes i misterioses portes i dins s’entreveia una estranya foscor roja, de petit sempre em preguntava que hi deuria haver allà. Amb el temps hi vaig veure com anaven desfilant nacionalitats en funció de com anava l’economia mundial, filipines, cubanes, dominicanes, russes i països de l’est. Eren les meves veïnes. Fa uns anys, quan mirava d’independitzar-me i no trobava res que fos assequible vaig anar a veure el pis que llogava un veí conegut de tota la vida, esperava que amb la coneixença aconseguiria un bon preu. Després de comprovar que el pis era un veritable forat, amb menys llum que a l’Antàrtida el mes d’agost, em va proposar un preu estratosfèric. Després d’haver contestat que allò em semblava un abús em digué que tenia uns residents estrangers que li pagaven més del que m’havia dit, dies després s’hi van instal·lar un grup de mafiosos búlgars amb un parell de prostitutes guapíssimes. Algunes nits escoltàvem com les apallissaven discutint de diners. I així de difícil està viure al barri, hauria de guanyar un sou equivalent al que cobra algú que es dedica a l’ofici de la prostitució, ja em direu amb quina mena de feines es pot arribar a aquests nivells. Cal dir que no estic parlant del "Raval", "La Mina" o qualsevol barri conflictiu, m’estic referint a l’"Eixample dreta". Curiosa aplicació del pla Cerdà, passejo pel barri i veig que tot segueix una estructura quadriculada, a cada illa de cases hi veig una casa de barrets, una immobiliària, un restaurant xinès -o japonès regentat per xinesos-, un pakistanès que obre en diumenge, un locutorio, i una oficina de La Caixa. L’economia rodona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!