La trappola

De Marcel Proust, “Les plaisirs et les jours“:

Dels llibres: Nosaltres sempre fórem els teus prudents consellers, sempre interrogats, sempre inescoltats. Mes si no t’hem influït gaire, t’hem fet comprendre quan t’has llençat tu mateix a la desfeta; com a mínim no has bregat en l’ombra dins un malson: no ens releguis a la malesa com vells preceptors dels que ja no en vols saber res. Ens has tingut a les teves mans infantils. Els teus ulls encara purs es sorprengueren en contemplar-nos. Si ja no ens estimes pel que som, estima’ns per tot el que et recordem de tu mateix, de tot el que has estat, de tot el que podries haver estat, haver pogut ser-ho no és poc. És que no hi somniaves, haver estat?

Vine a escoltar la nostra veu familiar i sermonejant, nosaltres no et direm pas per què estàs enamorat, però et direm per què estàs trist, i si el nostre infant es desespera i plora, nosaltres li recitarem històries, el gronxarem com quan la veu de la mare xiuxiuejava les nostres paraules amb dolça autoritat, davant la flama del foc de totes les seves guspires, de totes les teves esperances i somnis.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!