La trappola
La trappola che non acciuffa niente
M’adhereixo a la proposta d’en Pere Meroño que podeu llegir aquí, en la mesura que em sigui possible em comprometo a parlar i donar el màxim d’informació dels grups dels Països catalans. Avui però us penjo un parell de cançons del grup holandès Doe Maar. Comencem malament, pensareu, la raó és que aquests dies la polèmica de la Laura Crespo i la suposada mala salut del Rock català m’hi ha fet pensar. Els Doe Maar els vaig conèixer en una estada d’una setmana que vaig fer a la plàcida ciutat d’Utrecht a casa d’uns amics. Tinc el costum d’allà on viatjo comprar música del país, sense importar quin sigui l’estil l’única regla que m’imposo és que es canti en la llengua pròpia o en el cas de música instrumental que almenys s’hi perfili un estil propi de la regió. Així que vaig començar a preguntar als amics i coneguts. Grups holandesos? -"Sí, n’hi ha molts, i de molt bons" i em començaven a recitar la notable llista. Escamat però entre tants mots anglesos se’m va ocórrer preguntar quins d’aquests grups cantaven en holandès, "en holandès?" preguntaven sorpresos, "no, canten en anglès", "ja, però és que jo en voldria un que ho fes en holandès", en aquell moment era ja molt evident la seva estranyesa, "de grups que cantin en holandès n’hi ha alguns, però no valen gaire", mentre algú sentenciava l’axioma universal "els grups bons canten en anglès". (segueix…)
Així senzillament semblava que no en coneixien cap o pot ser més aviat pretenien evitar donar-me un nom pensant que així m’estalviaven un error. Jo però seguia sense creure que no podria trobar un bon grup holandès que cantés en neerlandès, per sort quan en Doetoe va tornar de la feina li vaig explicar la situació i de seguida em va entendre, "és normal, hi ha bons grups, el problema és que la gent no els escolta", en perfecte castellà em digué que es considera "cutre" la música que no es canta en anglès. Em donà uns quants noms i m’aconsellà un parell de grups, especialment el grup de ska, Doe Maar, que feia poc havia editat un concert sonat. "No et preocupis, a la festa de la Reina segur que en podrem comprar algun".
La festa de la Reina a la ciutat d’Utrecht és una festivitat ben surrealista, és costum entre les cases aquell dia muntar una paradeta amb tots els trastos vells que ja no es volen, el curiós del cas és que amb les grans quantitats d’alcohol que es consumeixen, especialment cervesa, a mitjanit tothom està ben borratxo, els propietaris descuiden les paradetes i al moment et trobes rodejat de trastos vells escampats i barrejats per tot arreu. És així com vaig comprar el CD dels Doe Maar, rodejat d’una estora de llaunes de cervesa Heineken, un microones sense porta, una bota solitària, un despertador rovellat, una butaca foradada, i una enciclopèdia britànica destrossada per terra.
Suposo que el que intentava dir en aquest apunt és que el que li passa a la música en català és exactament el mateix que passa a la majoria de països no anglo-saxons, és una crisi cultural d’abast mundial. Si ja tenen problemes a Holanda, França, Estònia, Dinamarca, Tailàndia o el Japó, com no els anirem a tenir a Catalunya que som una nació sense estat? La diferència la trobem en què a cap d’aquests països es permetrien articles irrespectuosos com el que llegíem l’altre dia a La Vanguardia.
La solució? Crear un estil propi, no limitar-nos a copiar allò que ens ve de fora, ser originals, constants i cabuts, i això trobo que és precisament el que fan els dos grups que més m’agraden ara mateix: Obrint Pas i Antònia Font.
Respon a Arnau Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No sé si els coneixes, però et recomano: La gossa sorda.
A més a més de La Carrau, Rauxa, Dijous Paella, Mishima, Lax’n’Busto, Els Pets, Dept., La Troba Kung-Fu, Pirat’s Sound Sistema…
Però si t’agrada Obrint Pas, també t’agradarà La Gossa Sorda.