La trappola
La trappola che non acciuffa niente
L’Osama, un copte de mitjana edat que ens fa de guia per Egipte, ens fa cinc cèntims de la situació social dels coptes. Diu que en general gaudeixen de major prosperitat degut a què ells han de treballar per si mateixos al marge de l’estat. Raona que els egipcis musulmans sempre viuen a l’empara de l’estat, esperant ajudes socials o treballs per l’administració. Ens fa una reflexió que fa recordar molt un dels principals defectes del nostre país; diu que l’aspiració de qualsevol musulmà de classe mitjana resideix únicament en l’esperança d’aconseguir una feina de funcionari. En un país on l’estat ho és gairebé tot, és normal que així sigui. Assegura però que les feines qualificades, així com el món del comerç, estan principalment dominades pels cristians d’Egipte -aproximadament entre un 15 i un 20% de la població-. Les millors escoles són les cristianes, fet que es demostra amb el fet que fins i tot alguns pares musulmans de classe alta les escullen per tenir la millor educació pels seus fills. Dins la política i l’alt funcionariat aconsegueixen llocs de poder, per exemple l’ex-secretari de les Nacions Unides Boutros Boutros-Ghali és copte. Habitualment tenen un parell de ministeris, que invariablement es corresponen a medi ambient, i, òbviament -diu somrient-, finances. De totes maneres acaba resumint que ells no tenen tots els drets fonamentals garantits. La constitució egípcia defineix el país com una república islàmica, i tot i que tenen dret a la llibertat religiosa, aquesta s’ha de declarar en el document nacional d’identitat. El canvi d’identitat religiosa només està permès si aquest significa una conversió a l’Islam.
Respecte el conflicte entre israelians i palestins demostra una neutralitat que resulta sorprenent a la majoria d’oients, habitualment molt desinformats pels mitjans catalans. Fa una crítica molt dura de les autoritats palestines i en especial de Hamàs, assegurant que el principal problema palestí comença pel repartiment corrupte dels ajuts internacionals. Una dona catalano-andalusa s’indigna efusivament i li replica que el que està passant a Palestina és un genocidi, -“estan haciendo con los palestinos los mismo que los nazis hicieron con ellos-. Ell replica, -evitant una discussió absurda- parlant de les bones relacions actuals entre Egipte i Israel. Tot plegat em fa pensar en la ridiculesa dels informatius de TV3 quan parlen del conflicte àrabo-israelià.
Respecte la llengua, no hi ha volta de full, el copte és considerat desaparegut com a llengua parlada des del segle XVII, tot i que es continua utilitzant com a llengua litúrgica i estudiant com a l’evolució del parlar dels antics egipcis. El gran encert de Champollion que li va permetre desxifrar la Pedra Rosetta, fou precisament el fet de conèixer perfectament la llengua copte. Tanmateix cal entendre que tot i que l’àrab ha arribat a substituir completament la llengua copte, el país ètnicament en té ben poc d’àrab. Tot i que la majoria de població es declara com a àrab, ètnicament són nord-africans, ja que ni turcs ni àrabs van arribar mai a modificar dràsticament la població del país. El coptes serien la població més propera als antics egipcis, ja que al llarg de la història els cristians d’Egipte s’han mantingut emparentant-se entre ells. És curiosa la confusió i la similitud entre els procés d’arabització al nord d’Àfrica i el de castellanització a l’Amèrica llatina. En els dos casos és la religió l’exportadora de la llengua, ajudada per estats de caire totalitari i de censura extrema. En el cas del nord d’Àfrica tenim una bona part de població convençuda de ser descendents d’àrabs, mentre al continent americà tenim un bon grapat de convençuts “llatins“. Serà aquest el secret de l’expansió de les llengües? Religió, totalitarisme i inculturalització de la població original. Si tenim en compte que avui en dia la religió ha estat substituïda pel futbol o la cultura pop, podem tenir ben clar quins són els tres ingredients que amenacen la llengua catalana.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt interessant. La veritat no sabia que n’hi haguessin tants, de coptes.
I el que dius sobre la confussió entre musulmà i àrab és una cosa que demostra potser allà la diuen com a una manera de sentir-se part d’una ètnia més gran o vés a saber, però aquí la confussió d’aquests termes també és gran. Per exemple, els perses (iranians) tampoc no ho són d’àrabs i aquestes darreres setmanes ho he sentit dir a molts mitjans de comunicació. Tampoc no són àrabs els pakistanesos ni els indonesis ni els afghanesos ni els turcs.
I la cosa es complica quan entren en escena termes com jueu, israelià, israelita que no són sinònims. En fi.
M’ha fet gràcia que recordessis el meu post dels Llatins.