La trappola

Avui fa un dia preciós a Bologna, per fi primavera! Trec el cap per la finestra de l’oficina i veig carrers i arbres en flor. Espectacle bellísim, si no fos pel rostre de Berlusconi en format gegant que, somrient en un cartell publicitari, és allà per recordar-nos que ha rebaixat les taxes sobre els nostres estalvis. Clarament és una gran bola, des que ell és al govern, els italians, d’estalvis no en tenim. En aquests dies que s’aproximen les eleccions, la televisió, la radio, i els cartells, no fan més que martiritzar-nos amb els comicis. Ahir per la tarda, per exemple, hem estat pendents de la televisió, perquè hi havia l’enfrontament Prodi-Berlusconi, dues personalitats oposades al xoc, s’enfronten al matx dues maneres divergents de veure Itàlia. Berlusconi, avorrit i ple d’orgull propi, magnat de la televisió -i per això informadíssim de les millors estratègies d’audiència i espectacle- que com un escolanet ha après la lliçó de memòria per tal de captivar els italians. I Prodi, un professor universitari acollit a Bologna, que amb la seva calma i gentilitat ha desmuntat el discurs de l’adversari punt per punt. Aquest primer desafiament electoral l’ha guanyat Prodi, en part més pels seus propis mèrits que pels errors del contrari. En els límits del possible, Il Professore ha buscat de transmetre a qui l’escolta un missatge positiu, i sobre tot un canvi de rumb pel futur. Quan més objectius esdevenen el periodisme i el discurs polític, més s’evapora el miracle berlusconià, no serà molt, però és suficient en aquesta Itàlia cansada i amenaçada. Aquest matí fins i tot els diaris estrangers n’han parlat de la decadència del senyor Berlusconi, el vot d’abril espero que porti a canviar les coses, i que aquesta volta sigui la de veritat.

(Cecilia Santini)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!