La trappola

La trappola che non acciuffa niente

4 d'abril de 2008
0 comentaris

Antoni Rovira i Virgili i l’estat unitari

Del llibre “Nacionalisme i Federalisme” d’Antoni Rovira i Virgili:

És aquí cosa corrent, entre bona part dels catalanistes i federalistes presentar la França com a model suprem d’unitarisme i centralització. De França han vingut i vénen, segons ells, tots els mals exemples polítics que han fet d’Espanya un Estat rígidament unitari. Per ells, el centralisme és un producte d’importació francesa. És París qui ha encomanat a Madrid el terrible mal. I en ocasió de la gran guerra, no han mancat alguns catalanistes escadussers que declaressin incompatible amb l’ideal de Catalunya la simpatia envers la França i sos aliats. Afortunadament, els catalanistes que creuen això darrer són tan pocs, que només poden servir per mostra.
No hem de negar que sigui centralista el règim francès, ni la influència que aquest règim ha tingut damunt Espanya. No hem d’amagar que les nostres idees autonomistes i federalistes xoquen amb els principis d’uniformitat que la Revolució va fer prevaler dins el règim polític de la França contemporània. Però hem de negar dues coses: primera, que la centralització espanyola sigui deguda a l’exemple nociu que de l’altra banda dels Pirineus venia; segona, que l’unitarisme francès sigui essencialment contrari al principi de les nacionalitats.
Les tendències unificadores, a Espanya, són ben anteriors al predomini del principi unitari dins el règim de la França. La viva i vera arrel d’aqueixes tendències està en el caràcter absorbent i dominador que va prendre des de bon principi l’Estat castellà. El procés destructor de les llibertats nacionals dels diferents pobles d’Ibèria va començar abans d’ésser proclamada la França “una i indivisible”, abans de pujar al tron d’Espanya els Borbons francesos, abans i tot de la dinastia de la casa d’Àustria. I durant aquests períodes, el procés va anar desplegant-se i avançant, unes vegades mitjançant disposicions polítiques i altres vegades mitjançant cruentes violències i guerres i tot. La història de la centralització espanyola no comença en les declaracions rotundes dels ingenus constitucionals de les Corts de Cadis. Ve de més lluny i de més endins. A Espanya, l’unitarisme és un fet intern, no una influència externa. És expressió íntima de l’ànima de la raça central peninsular, no una moda exòtica. Si a Espanya han anat adoptant-se les innovacions centralistes procedents de la França, és perquè aqueixes innovacions responien plenament a l’esperit dels que han vingut exercint l’hegemonia dins l’Estat espanyol.
¿Hi ha algú que de bona fe pugui creure que sense l’exemple gal·licà la vella llibertat de les nacions ibèriques subsistiria? ¿Hi ha algú que pugui sostenir que, lliure de les influències de la França, la Península estaria avui organitzada federativament?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!