La trappola

La trappola che non acciuffa niente

6 de setembre de 2010
3 comentaris

Algunes claus per entendre el comunicat d’ETA

Per entendre els darrers moviments que s’estan donant a Euskadi amb el procés que està engegant l’esquerra abertzale. Cal mirar-s’ho una mica des del punt electoralista. Al País Basc podem dir que existeixen tres eixos ideològics clarament definits: L’autonomista, l’independentista, i l’espanyolista. Dels tres, l’únic que sempre s’ha manifestat clarament unit ha estat l’autonomista, fet que ha facilitat l’hegemonia del PNB d’ençà de la transició. El sector independentista sempre s’ha mantingut trencat com a conseqüència de la violència, absorbit pel PNB per una banda, o per l’altra marginat en els darrers anys pel camí de la il·legalització.

Les darreres eleccions autonòmiques del 2.009, a part de les diferents il·legalitzacions, conflueix un altre esdeveniment bàsic, l’esfondrament d’EA. La medicina de la Llei de Partits que havien dissenyat els partits nacionalistes espanyols -amb el consentiment més o menys interessat del PNB- pot acabar per provocar uns efectes secundaris que no s’esperaven. L’infra-representació de l’independentisme al Parlament Basc ha generat un canvi d’estratègia, i per primera vegada l’acostament entre l’esquerra abertzale i EA, confirmat en les “Bases per un acord estratègic entre forces polítiques independentistes“. Per poder tirar endavant el procés, i per evitar una possible il·legalització d’EA, calia una renúncia expressa de la violència. El comunicat d’ETA -declarant el cessament de les accions ofensives, però sense una renúncia explícita-, aniria en el sentit de facilitar l’acció política de l’acord. El menyspreu que han manifestat a la iniciativa, tant el PNB com els nacionalistes del PSOE i PP, probablement té molt d’electoralisme, i molt poc de responsabilitat de país. El que realment els preocupa és un possible èxit de la iniciativa que podria dinamitar l’actual mapa polític basc. Cal entendre que els principals beneficiaris de la il·legalització són els tres partits que governen actualment el País Basc. PSOE i PP al govern autonòmic, i el PNB a les tres diputacions. Fora d’aquests tres partits no existeix cap mena d’oposició. Per aquesta raó el PNB no pressiona en el tema de la Llei de Partits, i del sector espanyolista mantenen una caricatura de Lehendakari, amb molt poca capacitat d’acció política.

Per entendre quin és el perill real per l’unionisme i per l’autonomisme. Si mirem els resultats de les eleccions autonòmiques on PNB i EA s’han presentat per separat, i sense il·legalitzacions que hagin adulterat les eleccions, tenim les següents dades:

Any 1.986:

   Sector independentista (HB + EA):           33,31 %
   Sector espanyolista (PSOE + AP + CDS):  30,35 %
   Sector autonomista (PNB):                       23,71 %

Any 1.990:

   Sector independentista (HB + EA):           29,71 %
   Sector espanyolista (PSOE + PP + U.AL): 29,58 %
   Sector autonomista (PNB):                       28,49 %

Any 1.994

   Sector espanyolista (PSOE + PP + U.AL): 34,27 %
   Sector autonomista (PNB):                       29,84 %
   Sector independentista (HB + EA):           26,60 %

Any 1.998

   Sector espanyolista (PSOE + PP + U.AL): 38,99 %
   Sector autonomista (PNB):                       28,01 %
   Sector independentista (HB + EA):           26,60 %

És a dir, no estaríem parlant d’una força residual, sinó d’una alternativa amb capacitat real de guanyar les eleccions (els resultats del 1.986 i 1.990 demostren que existeix l’espai polític que ho pugui fer possible), o en tot cas seria una força política amb capacitat de superar el 25% dels vots. Si ens mirem les dades, un es pregunta, qui n’ha tret fins ara realment rèdit de l’existència d’ETA? Del punt de vista unionista el proper pas que correspondria seria la il·legalització d’EA. No en tinc cap mena de dubte que així ho faran per poc que sigui possible, de fa anys el nacionalisme espanyol ha possat la directa i no sembla que pugui haver res que els aturi. L’única possibilitat seria la pressió internacional, i és en aquest context que cal entendre que ETA hagi triat la BBC.

  1. Em sembla encertada la teva anàlisi.
    No descarto que, si es produeix un altre comunicat més clar, i com va succeir amb el tema econòmic, comencin a sonar els telèfons vermells a la moncloa.
    Madrit no vol la pau. Però Europa i els EUA si.

    Salut,

  2. Un molt bon article amb dades objectives.
    La existència de l’organització, electoralment, ha beneficiat més a l’unionisme i més si tenim en compte que és discutible que tot l’EAJ sigui autonomisme.

Respon a Jordi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!