La trappola
La trappola che non acciuffa niente
El passat dilluns Paul Krugman, al New York Times, publicava l’article “The pain in Spain”
on assenyalant les similituds entre la bombolla a l’estat de Florida i
l’espanyola, explicava els motius que provocaran que la sortida de la
crisi no serà la mateixa. Apunta l’economista que per Espanya la
recepta tradicional seria la devaluació de la moneda, però a l’estar
dins de la zona euro, això no és possible i el fet agreujarà la crisi.
Per
altra banda, la sempre particular i folklòrica recepta del govern espanyol venia
anunciada pel ministre Miguel Sebastián, proposant com a solució per
combatre el dèficit comercial que els ciutadans s’abonin al patriotisme consumidor,
escollint productes made in Spain. No cal dir que qualsevol idea
similar provinent de Catalunya seria acusada automàticament com a
racista.
Avui fullejant el pseudo-diari Qué he trobat -en format de titular cridaner- la resposta justa al patriotisme consumidor del ministre, “Se buscan productos Made in Spain, pero ya ni la fabada es 100% española“.
Posteriorment donen un petit llistat de marques que semblen ben
espanyoles, i constaten que totes elles tenen capital estranger: Chupa
hups, Seat, Fontaneda, Litoral i La Casera.
El tema de la fabada
de Nestlé m’ha fet venir a la ment la imatge d’aquell argentí
-segurament recordant algun d’aquells magnífics films que ens van
arribar de l’Argentina del corralito- que desesperat es pregunta quins
dels productes que consumeix són argentins. Ni les sabates, ni el
cotxe, ni el rellotge, ni res de res. Fins i tot es mira l’envoltori de
l’alfajor de dulce de leche que s’està menjant, i descobreix
horroritzat que també és d’importació. I no és casualitat que els
suïssos són capaços de vendre’ls als argentins un producte tan argentí com
l’alfajor, com són capaços de vendre’ls als espanyols un producte tan
hispànic com la fabada asturiana. I després es queixaran que els marxen
les multinacionals.
Respon a Carquinyol Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això que va dir el ministre a més de ser políticament incorrecte és tota una rucada, s’oblida dels efectes col·laterals.
I és que avui en dia tot i que un determinat producte és faci a un determinat indret, potser el necessari per a fer-ho és fa al costat de casa. Me’n recordo del boicot al cava català, quan la llegenda urbana assegurava que no només afectava aquí, sinó també a Extremadura, ja que els taps de suro els fabricaven allà.