La trappola

La trappola che non acciuffa niente

15 d'octubre de 2010
0 comentaris

Esbós de Nàpols

Per saber trobar un bon dibuixant, cal només detectar si amb un llapis i quatre ratlles és capaç de traduïr al paper la personalitat de la persona o paisatge retratat. Amb l’escriptura succeeïx quelcom de semblant. Quan un escriptor sap definir tota una ciutat amb només quatre ratlles, amb tanta perfecció com si ho fossis allà mateix, és que estàs davant un gran escriptor, i en Josep Piera, indiscutiblement, ho és.

Dino i Donatella viuen a prop de la placeta Sedil Capuano, i ací Nàpols segueix igual: un mercader de verdura fresca, un qualsevol en un racó que et ven la premsa, un quiosc on prendre el cafenet, propagandes i anuncis esgarrats al tufo gris de les parets, gent que xarra en rogle i en veu baixa, Vespinos que passen corrents, llençols estesos, altarets amb marededéus i flors -unes fresques, unes altres de seda o de plàstic-, una làpida romana ací, un pati gòtic allà, botiguetes increïbles on hi ha de tot: dos xicots jugant a cartes, un nen que toca un orgue, una barberia buida, una dona endormiscada al balancí, un gos repantigat al terra del portal, un fuster que apanya mobles, aparadors cridaners… Hi ha criatures atrotinades, cançons a les finestres, jardins als balcons, animetes de fangs cremant eternament en les flames de l’infern, figuretes de betlem, olors: de pasta amb fesols, de bròcul bollit, de roba blanca i lleixiu, de colònia barata, de pixum d’animal, de peix, de dolç, de cafè. Nàpols canvia a millor, certament, just perquè sap en què li cal o pot fer-ho, i en què no.

   Josep Piera -Un bellíssim cadàver barroc-.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!