la rella
la revista del Lluçanès
Reproduïm la carta que va escriure la Meritxell Verdaguer en deixar la feina a LaRella i iniciar un nou projecte personal temporal viatjant a l’orient mediterrani.
Al carrer Major número 51, baixos, a Prats de Lluçanès, hi ha la redacció de la revista LaRella. En aquest local -humit i fred a l’hivern, fresc a l’estiu- m’hi he passat incontables hores durant els tres anys i tres mesos que hi he treballat. Avui, però, em toca dir-li adéu. Tristament – els comiats sempre són difícils- tancaré per últim cop la reixa que s’encalla. No ens hem discutit ni tampoc m’he decepcionat amb el projecte. Ja fa uns mesos, vaig decidir que calia canviar d’aires i iniciar una nova etapa.
(Continua)
Jo sempre dic que a la feina m’hi sento com a casa. És veritat. A LaRella m’hi he sentit còmode des del primer moment, des del primer dia que hi vaig posar innocentment els peus desconeixent tot el que m’esperava. En aquesta casa hi he crescut almenys tres pams.
Parlo de feina i ha estat molt més que una feina. He escrit tot el que m’ha plagut i he començat a entendre què és el periodisme: el compromís amb els lectors i la responsabilitat sobre les paraules que escrius. És un error pensar que el periodisme local és fàcil, perquè escrius sobre els teus veïns i les bones crítiques són a prop, les dolentes també. Acabo aquesta etapa sabent que al Lluçanès queden moltes coses per publicar i marxo convençuda de la importància del periodisme local.
Per descriure la viabilitat de la revista hi encaixa perfectament l’adjectiu “maldar”: LaRella malda per tirar endavant. Per tirar endavant una publicació periòdica al Lluçanès cal un esforç important i una bona dosi de voluntarisme. Ho sabem els que hi treballem, o hi hem treballat, i també els qui hi col·laboren incansablement. A tots ells els vull donar les gràcies: ha estat un plaer compartir les pàgines amb vosaltres.
Enyoraré el bon ambient de treball que es manté fins i tot quan l’enviament a la impremta s’allarga fins a la matinada, la tossuderia d’impulsar idees tot i semblar que piquem pedra, les estones disteses, els esmorzars, la música, els que entreu al local per posar anuncis als encants, la tensió, l’alegria quan les coses surten bé, la companyia de saber que algú llegeix el que he escrit.
Marxo una temporada perseguint somnis, quan torni, de ben segur trobaré la manera de tornar a col·laborar a la revista del Lluçanès.
I gràcies, molt especialment, als meus amics de LaRella, perquè amb ells he crescut 1, 2,3, pams.
Parlo de feina i ha estat molt més que una feina. He escrit tot el que m’ha plagut i he començat a entendre què és el periodisme: el compromís amb els lectors i la responsabilitat sobre les paraules que escrius. És un error pensar que el periodisme local és fàcil, perquè escrius sobre els teus veïns i les bones crítiques són a prop, les dolentes també. Acabo aquesta etapa sabent que al Lluçanès queden moltes coses per publicar i marxo convençuda de la importància del periodisme local.
Per descriure la viabilitat de la revista hi encaixa perfectament l’adjectiu “maldar”: LaRella malda per tirar endavant. Per tirar endavant una publicació periòdica al Lluçanès cal un esforç important i una bona dosi de voluntarisme. Ho sabem els que hi treballem, o hi hem treballat, i també els qui hi col·laboren incansablement. A tots ells els vull donar les gràcies: ha estat un plaer compartir les pàgines amb vosaltres.
Enyoraré el bon ambient de treball que es manté fins i tot quan l’enviament a la impremta s’allarga fins a la matinada, la tossuderia d’impulsar idees tot i semblar que piquem pedra, les estones disteses, els esmorzars, la música, els que entreu al local per posar anuncis als encants, la tensió, l’alegria quan les coses surten bé, la companyia de saber que algú llegeix el que he escrit.
Marxo una temporada perseguint somnis, quan torni, de ben segur trobaré la manera de tornar a col·laborar a la revista del Lluçanès.
I gràcies, molt especialment, als meus amics de LaRella, perquè amb ells he crescut 1, 2,3, pams.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!