Laia Jurado i Canadell

Últimament s’ha obert un ampli debat i se sent parlar molt d’independentisme, d’autodeterminació, de referèndums, des de qualsevol mitjà de comunicació i grups polítics. Hi ha una presa de posicions constant per qui lidera el debat, si els partits polítics convencionals nacionalistes de dretes o nacionalistes d’esquerres, si els partits no convencionals, si cercles d’estudis… Però una cosa és ben certa, al carrer, als fòrums digitals, a la ràdio, als diaris o a les televisions hi ha obert un debat sobre cap a on va el nostre país.

Per a mi el que és més important, no és només que es parli d’independència des dels partits polítics, sinó que s’està creant una xarxa social, al votant d’aquest sentiment o d’una voluntat que cada vegada va creixent més i està teixint una teranyina sòlida que pot arribar a ser gran i amb ella arribar al nostre objectiu de llibertat per a Catalunya. Ja no només avarca uns quants polítics o una part minoritària  de la societat catalana, sinó que cada vegada és més àmplia i si van implicant més gent, que fins ara no ho feia; tan siguin personatges públics, com molta gent anònima que s’està organitzant per tal d’anar treballant en aquesta direcció.

            Ja no és una idea que quatre “ximples” defensem – com hi havia molta gent que pensava- sinó que és molt més amplia. A més no es demana una independència pels Països Catalans sense més, sinó que es demana a partir d’una necessitat d’igualtat entre ciutadans, de respecte als drets humans i de la infància, de que es tingui cura del medi ambient, que es conservi el patrimoni històric dels pobles i de les ciutats, que les infraestructures siguin les necessàries i estiguin ben mantingudes, i que els diners que els ciutadans paguem a través dels nostres impostos reverteixin a Catalunya.

            Des de les bases de la societat s’està demanat un canvi, s’està tornant a encendre aquella flama de lluita i organització que hi va haver durant la dictadura de Franco  i que semblava que amb la democràcia i la societat del benestar estava apagada. La gent torna a sortir al carrer i torna a fer sentir la seva veu i els seus pensaments. Aquesta societat que es mobilitza i que a molts polítics de les grans esferes fa por, és la societat que a mi m’agrada: posicionada, activa i amb ganes de canviar allò establert sense necessitat que ningú ens fixi com a excusa una data fixa per tal de prendre decisions en referèndums.

            Aquesta situació actual posa nerviosos als estaments espanyolistes i a molts de catalans que ja els hi està bé continuar tal com estem, només cal veure les reaccions a les manifestacions contra la visita del rei dels espanyols a Girona, inclosa l’actitud d’algun diari d’aquí, com La Vanguardia, davant les declaracions del magistrat Alfons Lòpez Tena, membre del recentment creat Cercle d’Estudis Sobiranistes, sobre l’actuació de la fiscalia espanyola davant la llibertat d’expressió de la que es va fer us en aquesta manifestació de Girona.