Laia Jurado i Canadell

Mestra de la República Catalana

29 de desembre de 2008
Sense categoria
0 comentaris

La memòria històrica.

Aquest és un tema d’actualitat del qual tothom en té una opinió. Aquestes últimes setmanes se n’està parlant molt, ja que semblava que començaven a haver-hi iniciatives reals per tal posar fil a l’agulla per tal de restituir la memòria d’aquelles persones i entitats perseguides pel franquisme i treure dels carrers dels nostres pobles i ciutats tots els vestigis de la dictadura que encara hi queden ben visibles.

 

És ben trist que amb 30 anys de “democràcia” i ara que els polítics espanyols i espanyolistes estan celebrant el 30 aniversari de la seva constitució encara no s’hagin condemnat ni les morts ni les tortures de la guerra i de la postguerra (i tantes altres molt més properes en el temps). Però, és clar, com han de fer-ho si encara hi ha el cap de l’estat espanyol que va ser posat a dit pel “caudillo” i a més, molts dels seus fonaments ideològics i polítics són hereus del franquisme, com pugui ser la “indissoluble unitat de la pàtria”.

 

Ens volen vendre que estem en una altra etapa de la història, i ens volen fer acceptar si o si que s’ha de passar pàgina ja que per a ells la història ja està escrita. Però ara és l’hora de poder-la reescriure per adaptar-la a la realitat i un primer pas pot ser el treure tots els símbols d’aquells anys de terror i fer una restitució de la memòria de totes les víctimes de la dictadura.

 

Ara bé, ens trobem que alguns dels polítics i institucions que tenim per molt que es vesteixin de demòcrates, alguns de nacionalistes i fins a tot alguns que presumeixen d’independentistes, en la pràctica actuen negant-nos les nostres llibertats com a poble i des de la vesant ideològica no es distingeixen gaire dels més clars successors del franquisme. Una d’aquestes institucions és l’església que  vol que ho oblidem tot, sobre tot, és clar, que aquesta església va portar sota pal·li al dictador i va ser un dels seus clars col.laboradors

 

Per acabar, explico el cas de Vic, on en el passat ple de l’ajuntament  la CUP  varem presentar una proposta per, entre altres coses, retirar els símbols que encara queden a la ciutat i al claustre de la catedral i  ens varem trobar amb el vot contrari de CiU que va votar juntament amb un partit com la PxC,  que és hereva del franquisme i que s’enorgulleixen de ser-ho i amb l’abstenció del PSC que no van gosar votar en contra, però que amb el seu vot va deixar clara la seva real posició.

 

Amb això es veu quins personatges hi ha en alguns partits que ens tracten a nosaltres d’anti tot, quan ells realment són uns caganers (i ara que s’acosta el Nadal poden anar practicant).

 

Article públicat a “L’ACCENT” 
Imatge:http://www.auments.com/images/bistis1.jpg

Tertúlia radiofònica
07.01.2009 | 9.53
A Sense categoria
Què ha passat a Vic?
05.06.2007 | 10.43
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.