Laia Jurado i Canadell

Pel pont de tots Sants, vaig participar en
la I Assemblea de
la Xarxa Gernika, celebrada en aquesta ciutat biscaïna, per debatre, amb diferents càrrecs electes de tot Europa, el futur de les nacions sense estat.

L’últim dia d’estada allà varem ser rebuts per l’Ajuntament de Gernika i vull ressaltar una part del discurs de benvinguda de les autoritats locals:

“Com sabeu, fa setanta anys les bombes feixistes destruïren aquesta ciutat.  Pretenien destruir Gernika-Lumo i el seu arbre, símbol de les llibertats dels bascos. Va morir molta gent, però els bascos seguim a dia d’avui lluitant en defensa dels nostres drets fins aconseguir el d’autodeterminació. Volem que sapigueu que aquest equip de govern fem  nostres els vostres objectius.”

Tots els membres d’aquesta assemblea teníem en comú el fet de viure el problema de dependre d’un estat repressor que  no entén les particularitats de les nacions que el formen. Vaig poder compartir debats amb Michael Leutert -parlamentari alemany pel partit Die Linke al Bundestag i membre de la Comissió de Drets Humans-, Jan Loones -diputat flamenc-, Lloyd Quinan – exmembre del Parlament escocès pel SNP i participant de la iniciativa per la consecució de la independència d’Escòcia-, Francie Brolly -membre del Parlament de Stormont (Irlanda) en nom de Sinn Féin– i els regidors de
la  Candidatura d’Unitat Popular (CUP) Otger Amatller, Anna Maria Guijarro i Anna Gabriel (de Vilafranca del Penedès, Berga i Sallent respectivament).

Els temes a debat van ser varis, però tots en la mateixa línia: la independència dels nostres països i com hauria de ser la nova estructura dins d’Europa. Les realitats de cada un dels participants eren molt diferents i els nostres àmbits d’actuació també. Hem de tenir clar que no pot actuar igual un parlamentari, que nosaltres des dels ajuntaments.

Per altra banda, també és molt important el fet d’haver establert relacions amb aquests representants de diferents països europeus i crear una xarxa de suport als moviments independentistes per portar la nostra problemàtica a diferents institucions i organismes internacionals,  explicant la situació que es viu a cada país en temes  com la repressió dels moviments independentistes, els socials, econòmics, d’infraestructures, etc, tot i que els mitjans de comunicació, moltes vegades, donen la única visió del poder dominant i no mostren el que realment s’està vivint en el país.

Per tot això, el formar part d’aquesta Xarxa Gernika penso que és una fet positiu del  que en podrem treure profit quan sigui el moment. Hem de pensar que actualment l’estat d’opinió en vers l’autodeterminació del nostre país i el sentiment independentista cada vegada és més ampli i ens cal crear un teixit  prou fort com per aconseguir la nostra llibertat.

Això també s’aconsegueix treballant a nivell municipal. Fent treballs per la ciutat i els seus ciutadans, i, en conseqüència pel país, i perquè com a catalans i com a païs aconseguim ser forts per afrontar, amb seguretat i dignitat, el demà.