Laia Jurado i Canadell

En un dia com aquest, als voltants del 8 de març, és molt fàcil generalitzar.  Això ho tinc clar, cada casa és un món i cada persona un univers. Però també és veritat que en general hi ha unes conductes (o fets) que es van repetint sempre, més que tot, que es reprodueixen en les conductes dels homes i les dones, tinguin l’edat que tinguin, siguin de la classe social que siguin, de dretes o d’esquerres.

Quantes vegades hem sentit a casa un: et puc ajudar? Que li diu l’home a la dona. Aquesta és una frase que a mi, personalment, no m’agrada gens, sobretot quan implícitament vol dir que se t’han atribuït unes feines que no són teves. Que són les feines de la dona.

Segons els estereotips la dona ha de tenir la cura dels fills, de la casa, a més com que està “alliberada” ha de treballar fora de casa, tenir vida social, familiar, personal… és a dir, que se’ns han obert molts ventalls de possibilitats (tenir una independència econòmica, poder formar part de tots els àmbits de la societat…), però,  no hi na  contrapartida, seguim amb “l’obligació” de portar el pes de la casa i la família (fins i tot les famílies no tradicionals).

Penso que aquest és un tema que cal reflexionar de debò, en serio, sense que calguin diades de la dona: el paper de les dones i els homes en l’àmbit privat. I que és molt difícil d’anar polint, ja que al ser privat no s’han de donar explicacions i tothom (amb límits) pot organitzar-se com vol.

En definitiva, que encara que hi hagi un dia de la dona treballadora, això no pot quedar en pur folklore, el camí no només és de les dones, sinó també dels homes. 

A les dones no ens cal un: et puc ajudar? Ens cal un: això es cosa de tots dos.