N’estic fins als ovaris. ¿No us heu fixat com ens miren els mascles a l’estiu? És increïble. Els pobres no dissimulen gens, però gens. Tenen els ulls tan sortits d’òrbita que semblen mussols esparverats. Ja sé que ensenyem el melic i les cames depilades i les clavícules i el que podem… Ja sé que la
De veritat que no ho entenc. Aquest terrorista de la ploma, aquest nen mimat, columnista arrauxat, provocador barat, classista i misogin, botifarrer alopècic, monstre nihilista que se la pela amb els peus… De veritat que no entenc com aquest impresentable pot declarar-se filoconvergent i que els convergents (gent amb "sentit comú", burgesos decadents, però amb una
Un jove pàl·lid apaga el llum i descansa Dolç és el final com un lament d’arpa Es dilueix el record en la fresca marea ombrívola La poesia canta la trista necessitat. Tanmateix l’eterna nit roman indesxifrable Veritable indici d’un poder immemorial NOVALIS, Himnes a la Nit, V Ein blasser Jüngling löscht das Licht und ruht—