NÍTIDA NIT

La pregunta la deixarem en herència a les generacions futures: ¿és l’autorepressió sexual un senyal de maduresa en l’home, i un estat d’opressió en la dona, fruit d’una injustícia secular? Val a dir que la ment preclara de Woody Allen ja ho va veure: l’amor està molt bé i és fantàstic. El problema és el sexe.

Així acaba Antoni Ferrando un magnífic post en el seu bloc Quaderns. No comparteixo, en canvi, la seva bona opinió sobre Woody Allen. No el suporto. Però anem al Tema…..

Resulta que mascle i femella no acaben de ficar-se d’acord tocant al sexe… El post en qüestió parla de maduresa i immaduresa d’una manera, al meu parer, massa frívola, per no dir superficial. La maduresa és només una qüestió d’edat? Apatia, abstinència, autorepressió…? De què estem parlant? D’antuvi, caldria aclarir algunes nocions bàsiques:

1. Mascle i femella no tenen res a veure des del punt de vista fisiològic i psicològic. La sentimentalitat femenina no s’adiu gaire amb la masculina. Malgrat que la Natura ha dissenyat els cossos per acoblar-se, això no succeeix tan fàcilment i requereix unes certes condicions concretes que, de vegades, impliquen una gran complicació.
2. L’home fa sexe per a culminar el desig i liquidar-lo. La dona fa sexe per a començar a desitjar…
3. La sexualitat dels solters tampoc no té res a veure amb la sexualitat dels casats. El sexe és un esquer, una trampa per atrapar la possible "parella estable". Un cop aquesta parella estigui "assegurada", la funció primordial del sexe es deixata i, per tant, passa a un segon o tercer o cinquè terme. Vull dir que (com deia aquell filòsof) l’objectiu de la dona no és pas l’home, sinó el fill. Quan la dona ha parit, l’home (ara marit) perd protagonisme i el desig envers ell s’afebleix. Per això el mascle casat busca amants…
4. Una amant satisfà la líbido masculina perquè suposa tornar a ser caçador i protagonista. L’ego masculí, juntament amb la curiositat que cerca varietat, consuma el salt cap a l’adulteri. L’amor per l’esposa i els fills no té res a veure amb això, que se situa a un altre nivell diferent.
5. Cal tenir en compte l’evolució fisiològica i genèsica. Vull dir que un mascle de 25 anys pot tenir dues o cinc amants… Ara bé, un mascle de 45 o 50 amb prou feines en podrà tenir una. Menys esperma i menys ejaculacions. En el cas femení s’inverteix el procés: una dona de 35 o 45 anys és sexualment més capaç, és a dir, si vulgués, podria tenir dos o tres o deu amants sense problemes.
6. L’opció de la fidelitat no depèn en la majoria de casos de la voluntat de l’interessat, sinó de la manca d’ocasions, o sigui, de la impotència. Un mascle normalment constituït és molt difícil que renunciï a la cardamenta sense implicacions davant d’un oferiment fàcil per part d’una femella predisposada i atractiva. Casat o solter, hi cau de quatre grapes. A mesura que avança l’edat (i sobretot si ja ha provat tot i està fart de relacions diverses), l’home pot prescindir d’aventures (perquè ja les ha tingut totes, ja coneix l’hort, ja li semblen repeticions avorrides del mateix).
7. Anant a la pregunta final: Quan un home d’una certa edat renuncia al sexe, no és que s’estigui reprimint, sinó que el cos ja no li demana tanta marxa. Ha tingut amants i dona i fills, ha viscut el que es pot viure, ja està de tornada… Ara potser prefereix la calma, la qualitat més que la quantitat, més l’amor i la tendresa que fotre claus a dojo (cosa que tampoc podria fer ni que vulgués).
8. No acabo d’entendre, per contra, la postura femenina, que a mi, com a dona, em sembla misteriosíssima. Si ja has tingut fills, si tens tots el mètodes anticonceptius al teu abast, si encara fas goig, si podries cardar a cor què vols… ¿Com és que prefereixes prescindir dels plaers carnals? ¿Com és que t’acostumes a no fer-ho, poc amb el marit i res amb els altres? Potser sí, que es tracta de repressió secular, d’educació… La dona jove no carda perquè té por (inexperiència). La dona madura no carda perquè té vergonya. Demostrar que t’agrada una cigala més que una piruleta de maduixa seria caure en un bassal massa perillós. Sembla que el gust pel sexe en si mateix és "pecaminós". Et diran que ets puta o ninfòmana… 
9. Quan a ell ja no se li aixeca, ella es masturba salvatgement. Ell ja no busca amants, perquè per fer el ridícul al llit és millor deixar-ho córrer. Ella no gosa buscar-los perquè pensa que haurà de pagar un preu massa alt… La millor relació possible és la d’un  paio de 20-30 anys amb una tia de 30-40.
10. Podria ser que el sexe no sigui tan important com ens va fer creure l’amargat del Freud (que cardava menys que una monja de clausura). El sexe existeix com a funció natural destinada a un determinat objectiu: la procreació. I ara no defenso cap ideologia catòlica ni papista. El sexe pel sexe, el pur plaer, em sembla una mena d’exageració, una sobredimensionalitat que pot arribar a extrems aberrants.  
11. Es pot viure sense sexe, però no es pot viure sense amor. Woody Allen no em mereix cap respecte. Les seves pelis són un pal. ¿Què es pot esperar d’un jueu (com Freud) capaç de fotre’s al llit amb la seva filla adoptiva?
12. Cada cas és cada cas. No m’agrada generalitzar quan parlo d’aquests temes. La meva experiència (curta, però intensa) m’aconsella ser molt prudent. Tots els homes no són iguals. Totes les dones tampoc.
13. Sóc partidària del SEXE SAGRAT en la línia taoista-tàntrica………
14. Però això es mereix un altre post.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!