15 de juliol de 2004
Sense categoria
2 comentaris
NÍTIDA NIT
Un jove pàl·lid apaga el llum i descansa
Dolç és el final com un lament d’arpa
Es dilueix el record en la fresca marea ombrívola
La poesia canta la trista necessitat.
Tanmateix l’eterna nit roman indesxifrable
Veritable indici d’un poder immemorial
NOVALIS, Himnes a la Nit, V
Ein blasser Jüngling löscht das Licht und ruht—
Sanft ist das Ende, wie ein Wehn der Harfe—
Erinnerung schmilzt in kühler Schattenflut,
Die Dichtung sangs dem traurigen Bedarfe.
Doch unenträtselt blieb die ewge Nacht,
Das ernste Zeichen einer fernen Macht.
NOVALIS, Hymnen an die Nacht, V
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
fem proves
laiagardeny
Me’n vaig a dormir. ¿Per què no somio el que tu somies?
potser si que somiem el mateix, però ho fem de nit, quan dormim… i dormim amb els ulls tancats