Quadern de viatge

La llum de la lluna es reflectia en un llac d’aigua dolça que hi
havia a la vora del desert, prop de Senedjan, on jeia el cos de la
Zinat Ganum, mig sobre la sorra i mig a l’aigua. Del coll li penjava
una bossa de plàstic amb una nota on es podia llegir: “Obligava les
noies joves i fadrines sentenciades a mort a anar al llit amb un
islamista abans de ser executades. A la vora d’aquest llac ha estat
jutjada i castigada. Era el desig de les mares les filles de les quals
es convertiren en núvies la darrera nit de les seves vides”.

El relat és de la novel·la La casa de la mesquita,
de Kader Abdolah, situada a l’Iran els anys setanta i vuitanta. Zinat
Ganum és la responsable del comitè de la moralitat de la ciutat i
responsable de la custòdia i tracte de les dones empresonades a
Senedjan. El llibre el vaig acabar la setmana passada.

Aquest fragment m’ha tornat com un llampec a la memòria avui quan
llegia que Zeinab Jalalian, kurda de 27 anys empresonada per  motius
polítics a l’Iran, ha estat condemnada a mort. Fa just un mes Ehsan Fattahian,
també jove i també kurd, va ser executat a la mateixa presó on ara
Zeinab espera. Primer he pensat que era la mateixa presó de la novel·la
on la carcellera del llibre permetia que torturessin i violessin les
preses a principis dels anys vuitanta: la presó de la ciutat de
Senedjan. Però no, Senedjan és un nom inventat per l’autor. La presó
d’Ehsan i Zeinab és a Sanandaj, nom similar, és per això que m’he
confós. Les dues, però, ens parlen d’un mateix Iran que no permet la
dissidència i que dóna un tracte inhumà als presos. I que de vegades no deixa altra escletxa que la resistència armada.

[a la foto, dones kurdes ballant al Kurdistan est (la part ocupada per Iran)]

Diverses pàgines web de defensa dels Drets Humans a l’Iran expliquen
que a Zeinab Jalalian no l’han deixat acomiadar-se de la seva família
abans de l’execució, ni tampoc li deixen rebre atenció mèdica malgrat
el seu precari estat de salut per culpa de les tortures que li van
inflingir els vuit primers mesos de la detenció i per les condicions de
la presó. La van detenir el maig de 2008 i no ha tingut advocat per
defensar-se.

La
sentència que ha condemnat Zeinab a mort diu que és “enemiga de Déu” i
que ha actuat “contra els interessos nacionals”. Ho sustenten perquè
diuen que forma part de la guerrilla kurda del PJAK (que tant Iran com
els Estats Units classifiquen com a “organització terrorista”). Ella es
considera una presa política perquè ha estat la seva implicació en el
moviment d’alliberament kurd el que l’ha conduïda a la presó.

El poble kurd està ocupat per quatre estats. Un d’aquests és Iran,
on hi viuen 12 milions de kurds (segona Amnistia Interncional). El
règim dels aiatol·làs persegueix les reivindicacions de les kurdes i
els kurds que viuen dins les fronteres d’Iran, a la zona del nord de
l’Estat. L’execució de mestres, periodistes, estudiants i altres
activistes kurds és una de les estratègies repressives de Teheran. I
una part de kurdes i kurds han optat pel mateixa mitjà de lluita que
els seus companys kurds de Turquia: la resistència armada des de la
serralada de Qandil.

Amnistia Internacional denuncia en l’informe de 2008
que “els kurds a l’Iran pateixen des de fa temps una discrimanció que
té arrels profundes”. I afegeix que alguns presos de consciència kurds
“pateixen tortura, judicis injustos davant dels Tribunals
Revolucionaris i la pena de mort”.

>> Hi ha una recollida internacional de signatures en contra de l’execució de la Zeinab:

http://www.gopetition.com/petitions/save-zeynab-jalalian.html

Us animo a signar-la. Sóc conscient de la dificultat que la
recollida de firmes impacti sobre el Govern de Teheran, però estic
convençuda que donarà força a les dones i homes que lluiten des d’Iran
i des d’altres punts per a un futur en llibertat per al Kurdistan i
contra les Zinats Ganums que encara queden.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!