Quadern de viatge

Per terres kurdes

14 de gener de 2010
Sense categoria
0 comentaris

?Recordes la Sebahat? L?han empresonada?

“Recordes la Sebahat Tuncel? Em vas dir que l’havies coneguda”, em
pregunta en Quim. “Sí, i tant que la recordo”, li dic. “Doncs l’han
empresonada també”. He trucat en Quim perquè m’informi de les darreres
notícies que arriben del Kurdistan nord (la part que està ocupada per
Turquia).

Ell entén i parla el turc, i també una mica de kurd; jo no hi entenc
ni un borrall més enllà d’unes quantes paraules per saludar, així que
no puc llegir la premsa kurda ni turca, només les traduccions en anglès
que corren per internet sobre les notícies del Kurdistan. Sé que hi ha
hagut més detencions: el dia de Nadal fins a 80 polítics kurds
detinguts, alguns dels quals són alcaldes de ciutats importants. També
hi ha diputats. Ja sumen 900 els representants polítics i socials kurds
empresonats des del mes d’abril. Contra alguns d’ells encara no hi ha
cap acusació formal concreta. He trucat en Quim, doncs, perquè ell està
més informat de l’agreujament de l’onada repressiva els darrers dies.

La Sebahat Tuncel la vaig conèixer a Istambul el juliol de 2007. Jo
hi era per cobrir les eleccions al Parlament turc.

[A la imatge, Sebahat Tuncel l’estiu de 2007, en el moment de ser alliberada. Estava empresonada des de 2006 però va sortir escollida com a diputada i la van alliberar]

Ella formava part
del moviment d’alliberament kurd i es presentava com a candidata
independent. L’elevada barrera del 10% dels vots necessaris al conjunt
de Turquia perquè les paperetes emeses es converteixin en diputats va
fer que els kurds decidissin presentar-se com a independents, única
manera d’esquivar la barrera. Un cop al Parlament, els 20 que van
aconseguir es van constituir en el grup parlamentari del DTP (Partit de
la Societat Democràtica). La Sebahat va ser una d’aquestes noves
diputades. El DTP ha estat il·legalitzat per l’Administració de
Justícia turca aquest mes de desembre. L’excusa són els vincles que
tindria amb el PKK, organització que Turquia titlla de terrorista però
que els kurds majoritàriament senten que és qui defensa els seus drets.

La campanya electoral la Sebahat la va fer des de la presó, on hi
era des del 2006 acusada de col·laborar amb la guerrilla del PKK.
Anteriorment havia treballat per al programa de les Nacions Unides per
al desenvolupament (PNUD) i per Amnistia Internacional. En sortir
escollida va ser alliberada, perquè és el que marca la legislació
turca. I es va convertir en la diputada més jove del parlament, amb poc
més de trenta anys.

Primer la vaig conèixer per la seva foto als cartells electorals que
omplien els barris pobres d’Istambul amb majoria de població d’origen
kurd. Al cap de pocs dies, però, la vaig poder conèixer personalment.
Va ser per casualitat. Havíem quedat amb l’amic que ens feia de
traductor en un centre cultural kurd, i va arribar la Sebahat, que
acabava de ser escollida diputada i, per tant, alliberada. Les dones
que havien participat a la campanya li feien una rebuda. Ella els va
voler agrair el suport i celebrar-ho en privat, sense els homes. Eren
un centenar de dones a l’acte de benvinguda, i a mi m’hi van convidar
també. Sense el traductor, no vaig entendre res del que els va dir en
aquella sala, però sí que es notava en l’ambient i en el seu to de veu
que compartien emoció i esperança. La majoria rondaven la trentena; del
centenar, només una portava el cap tapat amb un vel. Dones joves,
feministes, d’esquerres, implicades en les reivindicacions de drets
col·lectius i individuals per al seu poble. La Sebahat i totes elles
expressaven l’esperança que ha viscut els darrers anys el poble kurd a
Turquia.

El que vaig viure no era una excepció: dels 20 diputats que van
aconseguir els kurds el 2007, 8 eren dones (el 40%), la major part de
les quals d’entre trenta i quaranta anys. A diferència d’aquest
percentatge, la resta de formacions polítiques al la Gran Assemblea
d’Ankara no arriben al 10% de dones.

En aquell moment, el moviment polític i social kurd confiava que el
president Erdogan avançaria, tal com havia assegurat, en la
democratització de l’Estat turc, en el respecte als drets humans i en
el reconeixement de més drets col·lectius per a la població kurda. Dos
anys i mig han torçat l’esperança.

Així, tot i que el ministre de l’Interior turc ha manifestat que no
estava d’acord amb la il·legalització del DTP, fa pocs dies, des de les
pàgines del rotatiu italià Il Manifesto, el líder del PKK empresonat en
aïllament des del 1998, Abdullah Ocalan, lamentava que l’AKP (el partit
que governa Turquia) “vol fer creure als estats europeus que treballa
per la democratització i solució de la qüestió kurda”, però que “és el
mateix Govern que ha fet lleis gràcies a les quals les presons turques
estan plenes de nens kurds i fa poc, a Sirnak, cinc nens han estat
condemnats a 305 anys de presó”. Ocalan continua: “Gràcies a aquest
govern ha estat possible prohibir el DTP; i és aquest Govern el que
humilia els kurds en emportar-se emmanillats els alcaldes kurds i
evocar imatges de deportacions en camps de concentració”.

La Sebahat torna a estar empresonada i cada cop queden menys
arguments on agafar-se per continuar mantenint l’esperança que avanci
el procés de resolució del conflicte que havia fet possible la mà
estesa de la guerrilla kurda per caminar cap a la pau.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!