Quadern de viatge

Per terres kurdes

16 de novembre de 2009
Sense categoria
0 comentaris

PKK i Govern turc treballen per fer reeixir un escenari de pau al Kurdistan nord

La guerrilla del PKK fa mesos que renova l’alto-el-foc que va anunciar el passat mes d’abril. Era un alto-el-foc unilateral i per dos mesos, però ha anat postposant els terminis per tal de facilitar al Govern turc que avanci en el procés que ha impulsat el president Erdogan per aconseguir un escenari de pau i de respecte als drets individuals i col·lectius del poble kurd. L’arribada d’una delegació de la guerrilla kurda a Turquia mostra que el procés va endavant, tot i que la Justícia turca posa pals a les rodes del procés.

>> Article del bloc L’esquena del món

[FOTO: Multitudinària rebuda de la delegació de la guerrilla del PKK a Diyarbakir (la capital kurda de Turquia). Font: Kurdish-info.net]

El PKK no s’ha d’entendre com una guerrilla, sinó com un moviment
d’alliberament amb diverses branques, entre les quals hi ha la
guerrilla de l’HPG. D’ençà de la victòria de l’AKP (Partit de la
Justíica i el Desenvolupament, encapçalat pel president Erdogan) va
guanyar les eleccions a Turquia el 2002, les diverses branques del
moviment d’alliberament kurd treballen per construir un escenari
democràtic a Turquia que faci possible arribar a un acord de pau.
Certament, els darrers anys hi ha hagut canvis legislatius i d’actitud
política que han obert nous espais dins de Turquia per a la llengua
kurda i que han permès als kurds d’aconseguir la major part d’alcaldies
del sud-est de l’Estat turc (les zones kurdes) i tenir diputats a la
Gran Assemblea d’Ankara. Però no ha estat fins fa pocs mesos que s’ha
començat a perfilar una possible sortida al conflicte militar.

La declaració d’alto-el-foc de la guerrilla del PKK va lligada a la
renúncia (que ja ve d’anys) de crear un estat independent, però està
condicionada a una democratització de l’Estat turc que impliqui
respecte als drets individuals i identitaris de la població kurda. Això
implicaria una descentralització administrativa de l’Estat, el dret
d’estudiar en kurd a les escoles i el respecte pels drets humans.

A l’alto-el-foc unilateral, el govern d’Erdogan hi responia el
passat mes de juliol amb l’anomenada “Iniciativa Kurda”, un projecte
que vol donar més drets a la minoria kurda (es calcula que la població
kurda a Turquia oscil·la entre els 15 i els 25 milions de persones,
depèn de la font) a canvi de la fi de la lluita armada.

El PKK és conscient que difícilment hi haurà un escenari polític més
favorable per avançar en una solució que l’actual. I és que l’AKP és
l’únic dels grans partits turcs que està disposat a avançar cap a la
pau. Les enquestes indiquen que les properes eleccions parlamentàries
podria quedar desbancat per una aliança entre el CHP (el partit fundat
el 1923 pel “pare de Turquia”, Ataturk) i algun dels altres partits
nacionalistes, que són els que des de fa dècades es neguen ni tal sols
a reconèixer l’existència del poble kurd o l’arrel política del
conflicte armat. Per tant, el moviment kurd vol que ens els tres anys
que queden de cara a la eleccions es facin passo irreversibles com un
canvi constitucional per tal que el procés en que ara es troben tingui
una marxa enrere difícil.

Delegació de la guerrilla a Turquia
Una mostra que els darrers mesos hi ha hagut importants avenços és que
el passat 19 d’octubre una trentena de representants del PKK van creuar
el pas fronterer de Silopi amb el permís de l’exèrcit turc. La
delegació la formaven un grup de guerrillers procedents de les
muntanyes del sud del Kurdistan (nord de l’Iraq, on tenen les
principals bases), un grup del camp de refugiats de Mahmur (on viuen
10.000 persones que van fugir els anys 90 de Turquia i que formen part
de l’estructura del PKK) i un grup de kurds refugiats a Europa. El PKK,
havia explica el DTP (partit polític pro-kurd legal a Turquia), “ha
decidit enviar grups de pau a Turquia seguint les indiciació del líder
Abdullah Ocalan (empresonat des de 1998), un gest que vol fomentar les
opcions de pau i facilitar una via política democràtica”

Periodistes i polítics encausats per parlar del conflicte
Mentre que el mateix president turc Erdogan impulsa la iniciativa
kurda, l’aparell de Justícia turc no ha deixat d’obrir noves causes
contra periodistes que informen sobre l’evolució del procés de
resolució del conflicte o contra representants polítics que s’expressen
en kurd en mítings.

Execucions a l’Iran
La situació per als kurds de l’Iran és molt menys esperançadora, ja que
en aquell Estat no hi ha cap procés en marxa per reconèixer els drets
de la minoria kurda (formada per 6 o 7 milions de persones). La darrera
notícia que actualment no hi ha marge per anar cap a un escenari com
l’actual de Turquia és l’execució la matinada de l’11 de novembre a la
presó de Sine d’Ehsan Fattahian, jove militant del PJAK (partit
equivalent al PKK a l’Iran). Organitzacions de drets humans han alertat
que dos altres kurds estan amenaçats d’execució imminent a l’Iran, i
almenys 11 persones més, s’enfronten al risc d’una condemna a la pena
capital per activitats relacionades amb organitzacions de resistència
kurdes prohibides.

 

>> Article per al periòdic quinzenal L’ACCENT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!