La Forastera

Taíza Brito

Publicat el 1 de juny de 2015

Una tarda de castells, sardanes i gegants

Vaig conèixer les formacions dels castells des de fa un parell d’anys, només per mitjà d’imatges. Sabia que són una tradició important a Catalunya, però res més que això. Aquest més vaig tenir l’oportunitat de presenciar la presentació de dues colles: els Nyerros de la Plana i els Castellers de la Sagrada Família.

La presentació va ser davant de la Catedral de Barcelona, durant una tarda preciosa plena de llum, dins de la programació setmanal de La Festa Catalana, organitzada per la Generalitat de Catalunya, que anirà del maig fins a l’agost.

La plaça, plena d’espectadors, emanava una alegria especial propagada pel só dels músics de la cobla i el ball de la sardana. Allà quasevol tristesa era invitada a marxar.

FullSizeRender (10)

Volia entrar en una de les rodes de la dansa, però la por de no aconseguir acompanyar els peus dels que ballaven, a passos curts i llargs, m’ho va impedir. Ambtot seguia el ritme al meu cap, intentant aprendre la sonoritat melancòlica de la tenora i la potència del timbre.

Després va començar la desfilada dels gegants Ramon i Lola, del barri del Raval de Barcelona, que van cridar l’atenció de la gent, especialment dels més petits.
FullSizeRender (12)
Finalitzada la música i la dansa, de la parella descomunal, s’inicià la presentació de les torres humanes. Mirava la diversitat de la gent a les colles: homes i dones, joves i grans, prims i grossos, alts i baixos, de totes les edats, sense parlar dels més menuts.

Van fer diverses formacions, cada vegada més difícils i més aplaudides. Els nens i nenes que fèien d’anxenetes demostraven admirable agilitat, velocitat i equilibri. Eren els que més impressionaven els turistes i demés espectadors improvitsats que ens acostarem a presenciar bocabadats l’espectacle.

Em vaig adonar que la solidaritar no es restringia als integrants dels grups, si no que s’estenia entre ells, doncs a cada formació la gent d’una colla ajudava l’altra.

Mirant els castellers vaig pensar un munt de coses: l’entrenament i concentració que cal per que tot surti bé, des del començament fins al final de la presentació. Però sobretot, la importància de la unió, no sols allà, si no en moltes de les coses que tenim que fer cada dia, dins de la família, de l’escola, de la feina, del barri, de la ciutat, del país, de la política.

Nosaltres, éssers humans, encara tenin que aprendre moltes coses. Però una lliçó ja és més que clara, units som imparables. Quin maravellós exemple dels castellers!



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per laforastera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent