Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

30 de maig de 2012
0 comentaris

Solidaritat (1)

     Certes maneres de fer, que anomenem solidàries, serveixen més d’una vegada de justificació per tal de no donar el just. La falsa solidaritat tendeix a sentir pena perquè el gripau no té cua, sense caure en el compte que té altres recursos per tal de defendre’s de les mosques.

     La societat civil ha dut a identificar solidaritat amb ajuda. A la llarga, fer almoina tranquil.litza la consciència, però no resol les causes injustes que la solidaritat vol solucionar.

     La solidaritat és una invitació a anar més lluny, és preguntar-se sobre la manera d’implicar-se amb els que pateixen la injustícia. La solidaritat no és un sentiment de compassió, un sentimentalisme superficial per la qual cosa sofreixen les persones pròximes o llunyanes, contràriament, és una ferma i perseverant determinació de treballar pel bé comú.

     Jon Sobrino, defineix la solidaritat com un mode de ser. No es tracta de donar dos o cinc hores a un treball. Aqueixa és una bona actitud, però no expressa necessàriament solidaritat. El que expressa és un mode de ser que ens vincula a uns amb la sort de la resta, i que ens compromet conjuntament a comprendre’ns com a éssers humans i trobar camins de vida que ens servesquen a tots per tal de desenvolupar-nos com a persones.

(seguirà) 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.