Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Sant Medir

Publicat el 13 de març de 2012 per rginer
Sóc membre d’una colla de Sant Medir. Per tradició, però no fa gaires anys que m’hi vaig apuntar. El meu pare ho va ser durant bastants anys. Ja sé que és una festa que a molta gent no els agrada gens ni mica. Ho entenc. Però els que fem possible que tots els anys baixin pel carrer Gran de Gràcia el dia 3 de març i per La Bordeta una setmana més tard no baixem els braços i continuem amb la tradició.
Aquesta festa és ‘privada’, sí. Un any per recollir diners, organitzar-ho tot el millor possible, presentar documents per autoritzar-nos a ocupar els carrers, per fer vermuts a la placeta, per anar a Collcerola a l’Ermita de Sant Medir, perque tothom que pugi als camions o a dalt de cavall o a dalt dels burrets no prengui mal, fer petar la traca al carrer, inundar de música, de vegades estrident i mal interpretada, violetes, caramels, txutxes (paraula inventada ara mateix), xumets, ‘palotes’, núvols, per a tot demanen sol.licituds i permisos. Crec que fins i tot demanen com serà el vermut al carrer, els ingredients, escopinyes, olives, patates, cervesa, vermut de Reus, formatge, truita de patates.

Després de dos anys de pluges i mal temps, enguany el dia 3 de març a Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i Sant Cugat el temps va ser bellíssim. I diumenge passat dia 11 de març a La Bordeta encara va ser millor. Es va gaudir d’una gran festa.

Ben d’hora pel matí del dissabte dia 3 de març ja erem a la placeta per guarnir els camions. Els burrets, que enguany eren quatre somerines precioses, van arribar puntualment. Dues carretes. Segons la butxaca de cadascú, es van anar col.locant els caramels, txutxes, palotes, xupa-xups a dalt dels camions i les carretes. Molts de nosaltres van vestir d’època. El grup de música, vinguts de Sitges (una banda excepcional), ja eren al carrer, els dos ‘plumeros’, dos guàrdies urbans a cavall van arribar majestuosos. Bé, som-hi, comencem a rodar pel barri i a llençar caramels.
Jo encara em quedo bocabadada de les expresions de les cares de la gent, els infants per descomptat, però els adults somriuen com mai, surten de les seves cases en pijama en escoltar la música i el rebombori …. aquí, aquí, aquí …. i allà que van les bossetes de txutxes (petits ossets ensucrats). Hi ha gent que va al darrera del seguici tot el recorregut. Ja els coneixes …. no, si a vostè ja la conec, i ja en té de caramels ….  és per la meva néta que no pot venir ….. ja, ja …
 

Ei Teresa, obra la porta que et llenço els ossets ensucrats i em va regalar un somriure lluminós, malgrat no fa gaires díes el seu home ens va deixar, un gran artista, veí del barri.
Un camió va marxar prest direcció a Collcerola. S’ha d’anar a l’Ermita de Sant Medir, al terme municipal de Sant Cugat. Mentre enfilavem el carrer de Balmes per anar a cercar l’Arrabassada, molts cotxes s’apropaven, obríen les finestres i obríen els braços i amb un somriure esperaven els ossets ensucrats. Obra bé la finestra …. allà que van …. Gràcies, gràcies. 
Collcerola, malgrat la sequera, està magnífica. Els arbres en flor, el cel blau, allà la font del Bacallà, uep que jam som al revolt de la paella, agafeu-vos bé que caurem, la font de la Llet una mica més abaix i arribem a més de 400 metres d’alçada i la ciutat als nostres peus. Enfilem el camí de Sant Medir. També tenim autorització per poder circular per aquest camí fins ben a propet de l’Ermita. Una prova difícl per el conductor. Mai havia estat a Sant Medir.
Estava ple de gom a gom. Tot Sant Cugat era allà. Els castellers, els gegants, el grup de sardanes. Taules, cadires. Els cabassos plens de menjar per passar-hi el dia. Les colles de Sant Gervasi, Sarrià, Gràcia i La Bordeta anavem arribant amb la bandera. La missa, les autoritats, a fer cua a la xurreria per comprar patates braves, o xurros, o bunyols, entrar a l’Ermita, preciosa, Sant Medir, el tros ple de faves que creixen i creixen sense parar.

Tornem que és tard i s’ha de dinar. Avui vindrà l’Alcalde de Barcelona i compartirà el dinar amb nosaltres. Bufa, quin honor ! I sí, va aparèixer juntament amb més persones dels Ajuntaments de Gràcia i Sant Gervasi. Va ser un dinar distès, agradable, de festa.
I a corre-cuita tornem a la placeta que la desfilada pel Carrer Gran comença puntualment a les 8 del vespre, i enguany som els primers en desfilar.

Molta gent, moltíssima gent, centenars de gent, milers de gent ….aquí, aquí, aquí ….
Les bossetes dels ossets ensucrats volaven. Les llençava i planejaven fins arribar molt al darrera, com els avions fets de paper de diari. Molt bé, vaig pensar, així la gent que no pot ser a primera fila, també pot recollir els ossets i l’aterratge és suau. Les cares, les expresions dels infants irrepetibles. Una desfilada que se’ns va fer curta. Les caixes de caramels, de txutxes, de palotes, dels ossets ensucrats, totes buides. Tornem a casa. A la placeta. La traca final. I a casa a dormir, a descansar.

La Colla Humorística de Sant Medir – Sant Gervasi. Fundada l’any 1912. Més coneguda com la Colla dels burrets. Som la única colla que no baixem pel carrer Gran a cavall, sino amb burro, perque estimem els burros, i ens agraden.
Enguany ja som centenaris. Cent anys són molts. Cent anys celebrant la festa de Sant Medir. 

La tradició continúa. Som poquets, però convençuts. Som gent ben diferent, però units.
Gràcies Joan, Ester, Natxo, Carla, Anna, Joan, Pitu, Antonieta, Paco, Cristian, Carlitos, Pili, Lluís, Núria, Emma (a.c.s).

….. ei colla diumenge vinent a 2/4 de 8! Hem d’anar a La Bordeta. Vinga, som-hi.
 

Fotografíes: R.G. 
 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.