La Forastera

Vull donar testimoni de quant és dinàmic i funcional l’espai d’aprenentatge virtual Parla.cat, impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat. I és que aquesta setmana Parla.cat ha superat la marca dels 200 mil usuaris registrats a tot el món, des de que va posar-se en funcionament, l’any 2008. Xifra en la qual estic inclosa.

Em vaig registrar encara al Brasil, l’any 2014, al nivell inicial, a la modalitat lliure, que és gratuïta i per als aprenents més autònoms (sense tutoria). De mica en mica, anava progressant en els estudis de la llengua fins que vaig creuar l’oceà Atlàntic i vaig arribar a Barcelona, l’any 2015. (més…)

Un any després de les manifestacions contra el govern de Dilma Rousseff, del Partit dels Treballadors (PT), aquest diumenge, 13 de març, almenys un milió de brasilers han tornat a sortir al carrer a les principals ciutats del país per a demanar l’impeachment de la presidenta.

Amb un ingredient afegit que ha esperonat els manifestants: la série de processos a la justicia contra l’ex-president Lula da Silva, que van resultar en el testemoni coercitiu el 4 de març passat i la sol·licitud de presó preventiva feta el divendres (10) per la Fiscalia Pública de São Paulo.

(més…)

L’opinió pública brasilera s’ha vist fortament trasbalsada després que la policia federal dugués l’ex-president Lula a declarar per presumpta participació en la trama de  corrupció a la Petrobras, la companyia estatal de petroli (veure post anterior). Els fets provocaren la reacció airada dels militants del Partit dels Traballadors (PT), que als darrers mesos es trobaven amagats, en funció del gran nombre d’alts carrecs implicats en casos recents de corrupció i les constants manifestacions contra el govern de la també petista Dilma Rousseff.

El terrabastall polític d’ahir es va reflectir en diferents fronts: al carrer, amb manifestacions i aldarulls diversos; a intenet, amb espectaculars registres d’audiència a les xarxes socials, i als gabinets jurídics, amb acalorats debats entre magistrats i membres d’associacions de la Fiscalia Pública. (més…)

Aquest matí, la policia brasilera ha dut a declarar coerctivament l’ex-president del Brasil Luis Inácio Lula da Silva per presumpta corrupció en el cas de la companyia estatal de petroli Petrobras. Després de quatre hores de declaracions Lula ha estat alliberat.

L’interrogatori ha ocorregut a l’oficina de la Policia Federal a São Paulo, situada a l’aeroport de Congonhas, lluny del centre de la ciutat. Mentres, la policia entrava a la seva casa amb una ordre d’escorcoll. Lula da Silva està sent investigat en l’Operació Aletheia, que és el desdoblament d’una investigació anterior, anomenada Lava Jato, i que incriminà alts càrrecs del Partit dels Treballadors (PT).

(més…)

La vaga del transport públic a Barcelona obre la possibilitat d’una discussió més aprofundida sobre la qualitat del servei prestat diariament als usuaris. Especialment a l’agenda dels mitjans de comunicació locals. La majoria de les notícies daquests dies parlen només de les implicacions per al Mobile World Congress (MWC) i la imatge internacional de la ciutat, bé com sobre el torcebraç entre vaguistes i patronals.

Seria interessant mostrar el que han de patir els usuaris, principalment aquells que es desplacen a la feina molt d’hora. Caldria només anar en dies normals, a l’hora punta, en un dels mitjans del TMB per comprovar-ho. La vaga sembla permanent.

(més…)

Feia dies que pensava publicar un apunt sobre l’acte d’escriure, que per a mi, periodista de professió,  és tan necessari com respirar. No aconsegueixo viure sense fer-ho. Coincidentement ho faig avui, 21 de febrer, que és el El Dia Internacional de la Llengua Materna, celebrat anualment des de l’any 2000 per promoure la diversitat cultural i el multilingüisme. Bona data!

Pensava compartir amb els lectors de Vilaweb el sentiment d’una novinguda que s’esforça diariament des de fa un any per aprendre el català. I quan parlo això no em refereixo només a parlar-lo bé sino també a escriure’l correctament. És una necessitat personal, familiar i professional.

(més…)

Pernambuco és aquell lloc desconegut al qual Mortadelo i Filemó fugien cada vegada que feien una mala passada com agents de la T.I.A i havien de passar una temporada amagats. D’acord? Doncs no. Per mi no. Puc comprovar que l’estat del Nordeste del Brasil on vaig néixer existex i té molt a mostrar. Explicaré un mica sobre això en aquest apunt, que és una mena de celebració del primer aniversari del bloc La Forastera.

Pernambuco és un Estat format per 184 municipis repartits al territori que s’estén des de la costa atlàntica fins al semi-àrid, on viuen 9,2 milions de persones. També en forma part l’arquipèlag paradisíac de Fernando de Noronha, on ja els hi agradaria prou als agents de la TIA fer-hi una estada de llarga durada. La capital és Recife, ciutat de rius i ponts, també coneguda com la Venècia brasilera.

(més…)

Hi ha persones que deixen marques profundes per on passen. Fins i tot quan moren, els seus somnis mai s’esvaeixen. Al contrari, es converteixen en fars per als altres. Aquesta és la meva impresió sobre la Muriel Casals. Les seves idees i ideals sobre la llibertat del poble català il•luminaren i guiaren el camí daquells que comparteixen els mateixos somnis d’una Catalunya lliure i plena de somnriures.
No vaig tenir la oportunitat de entrevistar-la en aquests 12 mesos que sóc aquí com a corresponsal internacional. Vaig llegir molts articles sobre la seva actuació i la vaig sentir en algunes de les manifestacions i comicis que he pogut acompanyar durant aquest període. (més…)

Els sabors de la cuina brasilera, especialment els de l’estat de Pernambuco, seran motiu d’un festival gastronòmic promogut a Barcelona demà dissabte (13) per la xef Ângela Assís. Propietaria del restaurant Cantinho Brasileiro al Barri Gòtic de Barcelona, el local tindrà com a convidada la xef Claudia Luna, que dirigeix la cuina del Restaurant Seu Luna, a Recife.

Claudia prepararà el seu famós chambaril amb pirão i llegums, plat estrella del restaurant que regenta des de 1988 i que s’afegirà al variat menú que Ângela ofereix al seu establiment del carrer Ample 43. On hi podrem trobar la famosa feijoada – emblema de la gastronomia nacional–, la carn de sol amb macaxeira (iuca), el churrasco (carn de bou a la brasa), així com una sèrie d’aperitius de la cuina brasilera, com la coxinha, el quibe, el pão de queijo, el pastel i l’arxi-conegut acarajé de Bahía.

(més…)

Per aquells que no coneixen el Carnaval del Brasil i tota la seva pluralitat és difícil imaginar com la gent pot passar cinc dies consecutius dedicats només a la festa. Comerços, bancs, institucions públiques, escoles, tot tancat des del dissabte fins al migdia del dimecres de cendres.

Realment no és fàcil d’explicar. Perquè més que un conjunt de tradicions de balls i cançons heretades dels avantpassats, és un sentiment, sentit comú. D’amor a la llibertat i d’expressió de tot els sentits.

Jo, que sóc de Pernambuco, on hi ha un dels principals carnavals del país, sé exactament de què estic parlant. Mai vaig pensar que sentiria tant la manca dels sons, dels colors i de l’alegria del carnaval. (més…)

Admeto que no m’agrada gens el futbol. Entretant, sóc afeccionada per històries de vida inspiradores. Com la major part dels brasilers, no coneixia el futbolista Wendell Lira abans de la cerimònia de la Pilota d’or, de la FIFA d’enguany. En la qual s’engugué el Premi Puskas per marcar el millor gol de l’any, deixant enrera el totpoderós Lionel Messi.

 Amb el premi ha entrat en una llista de grans noms del futbol mundial, com un cos estrany, al costat de Cristiano Ronaldo (guanyador al 2009), Neymar (2011), Ibrahimovic (2013) o James Rodríguez (2014).

Amb una diferència significativa, el seu salari, en comparació amb el dels altres. Ell avui guanya 18 mil reals per mes, l’equivalent a 4.113 euros, totalizant 49.365 euros anuals. Val la pena esmentar que el sou d’en Messi és 21,2 milions d’euros anuals.

(més…)

A cada any nou és comú renovar aspiracions i fer plans personals. Al mateix temps desitjar bones coses per als altres.

Aquest cap d’any, vivint-ne gairebé un de sencer lluny del meu país, experimentant una realitat completament diferent de la qual estava acostumada, veient nous horizonts geogràfics i polítics, tinc moltes demandes.

La majoria són desitjos globals: Que el món pugui experimentar la pau; que sapiguem cuidar del planeta; que la democràcia no sigui només un concepte utilizat com millor els sembli als governs; que les religions no siguin canals per a cometre actes de violència, que aprenguem a respectar-nos els uns als altres…

(més…)

Formar part de les nacions lliures, en peu d’igualtat. Aquest és el somni de molts i molts catalans, joves, grans, anònims, famosos, politics o no. Això em queda més clar a cada acte que vaig testemoniant a Catalunya des de febrer d’enguany. No va ser diferent al Passeig de Maria Cristina, aquest divendres, al miting final de la campanya de Junts pel Sí, el més multitudinari que aquest país recorda.

Un desig que sembla senzill, però que no ho és, doncs dur-lo a terme suposa un desafiament contra l’status quo de l’estat espanyol, sedimentat fa 300 anys en un regne que no vol renunciar a l’unitat del seu territori.

(més…)

Enguany va ser la meva primera Diada. Vaig sortir de casa amb molta expectativa, doncs als anys anteriors vaig assabentar-me de les manifestacions d’aquesta data només a través d’internet.

Com que vaig creuar la ciutat de punta a punta per anar al Fòrum, on hi havia  la roda de premsa dels candidats del Junts pel Sí amb periodistes internacionals, vaig tenir l’oportunitat d’observar el moviment al carrer.

Des de ben d’hora, l’aire já era diferent al d’altres dies festius a Catalunya. Es respirava un somni de llibertat, palpable en l’expressió de molta gent. Famílies senceres, amb avis, nens petits i joves, que duien a passejar els colors de l’estelada, lluint-los  a la roba i accessoris.

(més…)

Vaig creuar-me amb un correfoc per casualitat pels carrers de Sants, a Barcelona. Era el passat dissabte, 29 de agost, la nit de la super lluna. Estava al vespre mirant el cel i parlant amb el meu fill més gran sobre la bellesa i lluminositat d’aquesta quan varem sentir el so fort d’una batucada.

Vaig recordar que encara hi havia programació de la festa major del barri. A cada pas que donavem, el so dels tambors augmentava. A l’entrar al carrer Masnou, per radera del parc de l’Espanya Industrial, ens varem trobar amb una colla de diables en plena exhibició pirotècnica.

(més…)