La Forastera

Vaig viure un dia molt agradable al barri Gràcia el passat dimarts, 18, durant la programació de la famosa festa major d’agost. La tarda sense pluja va permetre la lluminositat ideal per apreciar els balcons dels edificis, que em cridaren l’atenció des de la primera vagada que vaig passejar-hi, per la seva varietat arquitectònica.

El clima del barri m’atrau especialment, per una serie de particularitats. Els carrers estrets, però ordenats, amb edificis de diferents estils. La barreja de persones, dels més diversos origens, com és comú a tot Barcelona, però amb la seva pròpia ànima, artística, alternativa, despresa, independent.

Això dona una lleugeresa especial a l’ambient, mogut per la multitud amb set per veure la decoració dels carrers i gaudir de la programació, amb atraccions per gent de totes les edats. Vaig veure espectacles de titelles, colles de diables i els seus animats timbalers. Però sobretot vaig poder admirar el colorit i la creativitat de la decoració dels carrers guarnits. (més…)

Ademés de trasmetre bons sentiments, crec que el mar té el poder de calmar. M’agrada mirar l’immensitat de les seves aigues sense pensar en res. A Catalunya m’encanten els paisatges costaners, especialment dels pobles blancs de la Costa Brava, amb les seves muntanyes que cauen dins del mar.

Ara he conegut la Costa del Maresme i he experimentat sensacions plenes de senzillesa, que em varen omplir l’esperit de coratge i esperança. La primera bona impressió la vaig tenir fent el camí de tren des de Barcelona fins a Malgrat de Mar, on vaig passar alguns dies amb la meva família.

(més…)

Avui, 13 d’agost fa un any de la mort de l’aleshores candidat a la Presidència del Brasil, Eduardo Campos, en un accident aeri a la ciutat de Santos.

El polític i altres set persones, entre ells el periodista Carlos Percol, responsable de premsa amb qui parlava sovint per qüestions de feina, estaven arribant a Santos, quan l’avió es va desplomar des l’aire i s’estavellà contra les cases d’un barri residencial de la ciutat portuària de l’estat de São Paulo.

(més…)

Generalment parlo aquí sobre les meves experiències com a novinguda a Catalunya. Però no puc ignorar la situació que està atravessant el Brasil ara mateix. L’ambient de desànim instal·lat per la crisi està permanentment en l’agenda de notícies i es reflecteix en tots els contactes que mantinc amb amics i familiars allà.

El país viu la major crisi economica, política i institucional dels últims temps. El govern de Dilma Rousseff, reelegida l’any passat, trontolla. La presidenta ha perdut els regnes del seu govern, confrontat en el Congrés pel president de la Cambra dels Diputats, Eduardo Cunha, un dels pitjors exemples de polític que hom pot imaginar.

(més…)

Comparteixo aquí les intervencions que vaig fer durant la xerrada organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), dissabte passat, 18 de juliol, a Terrassa. Amb el tema “Present i futur de Catalunya al món”, l’esdeveniment, va formar part d’un cicle de xerrades dins de la setmana “Oberts al Món. També van participar en Jordi Armadans politòleg, president de la Fundació per la Pau, i Jordi Batet, membre de la sectorial Catalunya Exterior de l’ ANC.

Una vagada més, agraeixo la invitació de l’ANC, i a tots els que van participar del diàleg que es va dur a terme a l’aire lliure, a la plaça de la Torre del Palau.

Segueix el text:
Sóc periodista, brasilera, visc a Catalunya des de fa uns mesos, tot i que he vingut diverses vegades en els últims 12 anys. Ara escric un bloc anomenat “Mundo Afora”, que està vinculat al portal més gran de notícies del nord-est del Brasil, que és diu NE10 i que alhora està associat al portal més gran de notícies del país, que és diu UOL. (més…)

“Present i futur de Catalunya al món” és el tema de la xerrada organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), aquest dissabte, 18 de juliol a Terrassa, en la ​que una servidora  tindrà l’honor de participar-hi.

També participaran de la xerrada en Jordi Armadans politòleg, president de la Fundació per la Pau i Jordi Batet, membre de la sectorial Catalunya Exterior de l’ ANC. L’esdeveniment forma part d’un cicle de xerrades dins de la setmana “Oberts al Món” i es durà a terme a l’aire lliure, a la plaça de la Torre del Palau, a les 19h.

L’objectiu és que cada un dels participants facin una explicació, tenint en compte la seva àrea d’actuació, sobre la relació de Catalunya amb la resta del món. Després de l’explicació de cada un dels convidats, hi haurà un debat amb el públic, que podrà parlar i fer preguntes.

Des d’aquí, agraeixo la invitació de l’ANC pel desafiament d’explicar el punt de vista d’una corresponsal a l’estranger sobre el procés d’independència català.

 Taíza Brito

“Un passo à frente e você não está mais no mesmo lugar”, va dir en la cançó anomenada “Um passeio no mundo livre” (un passeig al món lliure) el cantant brasiler Chico Science (1966-1997). És així que em trobo ara, cinc mesos després d’arribar a Barcelona.

He après una mica més de català i superat el nivell l’Elemental 2, apta per a tindre accés a l’Elemental 3. En el curs he viscut una experiència emocionant. Vaig rebre un premi del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) pel treball fet durant la Setmana de la Poesia de Barcelona, al maig.

(més…)

Aquest diumenge passat vaig accedir a arxius fa temps emmagatzemats a la meva memòria. Tot va passar durant un recorregut amb la família a casa d’uns amics que viuen a Aiguafreda, passats els cingles de Bertí. Molts records de la infància van saltar de les caixes de la ment amb un efecte terapèutic, un cop que una tristesa sense fi m’acompanyava des de la mort del meu pare, a inicis de maig.

Els records de moments feliços viscuts amb ell i la meva mare al Brasil, van reduïr les cicatrius del dol. Vaig néixer a Petrolina, ciutat de l’interior de Pernambuco d’on és la meva familia. Però de seguida anarem a viure  a Taboão da Serra, a l’àrea metropolitana de São Paulo, on vaig passar-hi la infància, fins als vuit anys, amb els meus pares i germans. Després tornarem a Petrolina, on vaig estar-hi entre els nou i els disset anys. En aquestes ciutats varem viure només en cases, sempre envoltades de plantes, una de les passions del meu pare, a qui també li agradaven els animals.

(més…)

Vaig conèixer les formacions dels castells des de fa un parell d’anys, només per mitjà d’imatges. Sabia que són una tradició important a Catalunya, però res més que això. Aquest més vaig tenir l’oportunitat de presenciar la presentació de dues colles: els Nyerros de la Plana i els Castellers de la Sagrada Família.

La presentació va ser davant de la Catedral de Barcelona, durant una tarda preciosa plena de llum, dins de la programació setmanal de La Festa Catalana, organitzada per la Generalitat de Catalunya, que anirà del maig fins a l’agost.

La plaça, plena d’espectadors, emanava una alegria especial propagada pel só dels músics de la cobla i el ball de la sardana. Allà quasevol tristesa era invitada a marxar. (més…)

Poder fer part de la comunitat de Vilaweb, com a blocaire, és motiu de molt orgull per a mi. El periodisme exercit al diari digital per l’equip d’en Vicent Partal i l’Assumpció Maresma és digne de nota. Aquí, parlo com a periodista amb llarga experiència en diaris impressos, emissores de TV i ràdio, i assessoria de premsa política al Brasil.

Un dels punts més destacats és la modernitat d’aquest treball que va néixer fa 20 anys, ja aleshores avançant-se al seu temps. Fer només periodisme digital en aquella època no era una aposta per a quasevol. I encara no ho és avui dia, quan la majoria de les pàgines web de notícies són productes d’altres mitjans i al final acaven competint amb ells mateixos. El qual genera un clima d’inestabilitat en les redacions de tot arreu i el questionament de que la premsa escrita està amb els dies comptats.

(més…)

Al meu entendre, la llengua és el símbol més destacat de la identitat catalana. On el sentiment de pertinença s’expressa amb més força. El mateix sentiment que va evitar que la dinastia borbònica i els seguidors de Franco tinguessin èxit en l’intent d’extingir la llengua en els últims 300 anys. Una preciosa font de resistència. Veig això des de dins de casa meva.

Aquí, a excepció del meu marit, tots estem estudiant català. Els dos nens, a l’escola, i jo i el fill més gran, en unitats del Consorci per a la Normalització Lingüística. El nostre aprenentatge és una font d’orgull i emoció per al meu marit, que va patir els últims anys a la ciutat on viviem, on quasi no hi ha catalans.

(més…)

Ahir va ser un dia especial. Sant Jordi, flors, llibres, tradicions, cultura. Des del matí, quan vaig sortir al carrer per acompanyar els meus fills a l’escola, vaig percebre que el clima era un altre, diferent dels dies de cada dia. Molta gent anant i venint parades de roses i llibres per tot arreu, homes ben aviat portant flors per les seves dones.

No era la primera vagada que estava a Barcelona per Sant Jordi. Vaig estar aquí al 2003. Peró tenia una expectativa molt gran per aquest 2015, especialment perquè tinc una lectora especial, la meva sogra, que volia saber com narraria aquest dia aquí, al bloc La forastera. (més…)

Ara és primavera i la temperatura comença a pujar. Finalment la meva ànima, després de dos mesos sense el sol sub-tropical, torna a gaudir dels raigs del caloret!. D’altra banda, pel que veig a les notícies, la temperatura també torna a enfilar-se en la política catalana. El proces sobiranista escalfa els motors amb la preparació de nou acte organizat per l’ANC per la Diada i els partits s’estan preparant per a les eleccions plebiscitàries del 27-S.

Sóc una mera obseradora i per això no m’atreveixo a posar la cullera en els assumptes de la política local-regional, nacional?. No obstant, sento una emoció similar a la d’estar rebent de nou els raigs del sol, pel fet de ser aquí en aquest moment tant important en la història de Catalunya.

(més…)

La violència és un tema present en la meva vida professional (per sort, no en la personal!). Durant molts anys vaig ser editora d’una secció en un diari de Brasil, on els temes recurrents estaven relacionats amb casos de violència de tota mena. Pernambuco, on vaig néixer, és un dels estats amb més registres de violència del Brasil, malgrat que en els darrers anys el govern aconseguí reduir de forma notable els casos d’homicidis.

Ara, vivint a Barcelona, i escrivint articles com a corresponsal a l’estranger, m’enfronto a freqüents notícies sobre la situació dels gihadistes a Europa. Que estan promovent una onada de violència, encetada enguany a Paris i que sembla que no té aturador. I aquest assumpte serà el tema d’alguns dels reportatges que m’he proposat escriure.

Amb tot, confesso que aquest és un problema que em deixa amoïnada. I crec que aquest és un sentiment compartit amb molts dels estrangers que són aquí per turisme o per provar sort.

(més…)