Molt es parla de les atrocitats que el president Jair Bolsonaro perboca. Tant que en tan poc temps sembla que la societat brasilera estigui anestesiada perquè no es veuen reaccions al carrer a les bestieses que arriba a deixar anar aquest home. Però cal que la societat no normalitzi ni romangui callada davant de crueltats com la que ha comès aquest dilluns (29) al qüestionar la conducta del president de l’Ordre dels Advocats del Brasil (OAB), Felipe Santa Cruz. En to d’escarni el president ultra ha sorprès a propis i a estranys al afirmar que si Felipe vol, ell pot explicar-li com va desaparèixer el seu pare, Fernando Santa Cruz, durant el temps de la dictadura miliar. Afegint que “no li agradaria saber la veritat” que coneix a través de la seva pròpia vivència personal.
El mandatari brasiler ha afirmat que Fernando Santa Cruz va formar part del grup “més sanguinari” de la resistència clandestina, el Moviment Acció Popular. Com ja comença a ser habitual, Bolsonaro ha mentit. Està comprovat que el militant no participava de la lluita armada, segons documents rescatats per la Comissió de la Veritat – que ha reunit documentació sobre la Dictadura Militar Brasilera – i només donava assistència als integrants del Moviment.
La virulència de Bolsonaro contra Felipe, utilitzant el nom del seu pare, es deu perquè està contrariat amb la posició de l’OAB, en el procés que ha investigat la ganivetada que l’actual president va rebre durant la passada campanya electoral. L’acusat, Adélio Bispo da Silva, va ser considerat imputable i està hospitalitzat per tractament psiquiàtric. L’OAB, que és l’entitat que reuneix els advocats del país i en regula la professió, ha impedit que fossin auditats els telèfons de l’advocat d’Adélio, com volia Bolsonaro, donat que els advocats tenen dret a la privacitat de les seves comunicacions.
Val a dir que Bolsonaro cultiva l’odi contra Felipe des de fa tems. Quan aquest va demanar que es retirés el llavors mandat de diputat de Bolsonaro per haver fet públicament apologia del torturador Brillante Ustra durant la sessió d’impeachment de Dilma Rousseff.
Però aquest cop Bolsonaro ha anat més enllà en el seu particular embat contra el president de la OAB. Al tractar de ferir personalment Felipe, Bolsonaro no només l’ha colpejat a ell, sinó a tots els que menyspreen la barbàrie comesa en un dels períodes més foscos de la història brasilera, quan molts opositors al règim van ser torturats i assassinats.
La família Santa Cruz, originària de l’Estat de Pernambuco, ha passat els últims 45 anys procurant saber la veritat sobre la desaparició de Fernando, a Rio de Janeiro, el febrer de l’any 1974. La mare del militant polític, Elzita Santa Cruz, va morir el juny passat, als 105 anys, sense resposta i sense poder sepultar el cos del seu fill.
Les paraules de Bolsonaro han incendiat el debat polític no només pel que ha dit, sinó per insinuar que té informació veraç sobre un crim practicat per l’estat que fins avui no ha estat resolt. És intolerable que una personalitat pública, qualsevulla que sigui, ocupant qualsevol mandat en qualsevol esfera de poder, naturalitzi la tortura i la desaparició de militants polítics de la manera com ho va fer ahir Bolsonaro. És un escàndol que aquest tractament parteixi d’un polític que per un accident de la història ha esdevingut president de la República del Brasil.
Com bé ha dit el periodista polític Luís Costa Pinto, un dels més reconeguts de l’escena política brasilera, Bolsonaro “degrada el Palau del Planalto, esdevé petit el càrrec i torna vil el paper del president. Quina mena d’home no veu problema en exposar públicament que té informacions sobre un assassinat i que mai ha fet res? Quina mena de país permet que es parli així, sense humanitat, de la mort d’un ciutadà?
Molts han reaccionat contra la parla de Bolsonaro i s’han solidaritzat amb la família Santa Cruz. A Twitter, Felipe ha fet un fil agraint les manifestacions públiques de suport i ha relatat una mica sobre la història de la família. “Lamentablement tenim un president que tracta la pèrdua d’un pare com si fos quelcom comú i fa befa de l’assassinat d’un jove de 26 anys”.
“El meu pare era de la Joventut Catòlica de Pernambuco, funcionari públic, casat, alumne de Dret”. I continua: “La meva àvia acaba de morir, als 105 anys, sense saber com el seu fill va ser assassinat. Si el president ho sap, per “vivència”, tant sobre el cas com en relació als altres ‘desapareguts’, les nostres famílies ho volen saber”. Ara no només la família Santa Cruz vol saber què li va succeir realment a Fernando, sinó tots els que encara defensem la importància de la democràcia i estem tractant de resistir en aquests temps d’obscurantisme al Brasil.