La Forastera

El president electe Jair Bolsonaro ha premiat amb el Ministeri de Justícia i Seguretat al jutge Sérgio Moro, instructor de l’operació Lava Jato (Renta Cotxes) i responsable de l’empresonament de l’expresident Lula da Silva. L’acceptació de Moro, que va ser protagonista de diversos reportatges com a “salvador del Brasil” pel combat a la corrupció i va ser categòric al dir que mai més entraria a la política, dona raó als crítics que afirmaven que actuava per treure l’expresident del camí dels grups de poder antagònics al Partit del Treballadors (PT).

Així el jutge s’ha convertit en el més famós dels súper ministres de Bolsonaro, que està repartint un poder considerable al fusionar carpetes i incorporar diverses agències fins ara independents en la seva reforma de govern. En el cas de Moro – a qui Bolsonaro també ha promès una posterior indicació al Tribunal Suprem – el poderós ministeri barrejarà Justícia amb Seguretat i, també s’hi afefiran la Secretaria de Transparència i Combat a la Corrupció, la d’Assumptes Interns i el Consell de Control d’Activitats Financeres. D’aquesta manera Moro estarà al mateix nivel que Paulo Guedes, el ministre d’Economia de l’ultradretà, que comandarà el super-ministeri que aixoplugarà, a més, Hisenda, Desenvolupament, Indústria, Comerç Exterior i Planejament.

Segons comunicat del PT, “Moro definitivament ha revelat la seva parcialitat com a jutge i les seves veritables opcions polítiques” al acceptar la invitació. “La seva màscara ha caigut. Moro mai ha sigut un jutge imparcial, sempre ha actuat amb intencions polítiques. Això s’ha evidenciat als ulls del Brasil i del món quan assumeixi un càrrec en un govern al qual ha ajudat a elegir amb les seves decisions contra Lula i la campanya de difamació que ha alimentat contra el PT amb complicitat de gran part dels mitjans”, diu la nota. Per a la president del PT, Gleisi Hoffmann aquesta és “l’estafa del segle”. “Qui va ajudar (a Bolsonaro) a guanyar (les eleccions), l’ajuda ara a governar”, ha sentenciat.

L’entrada de Moro a l’Executiu brasiler marca un abans i un després en les investigacions de la Lava Jato. Fins ara, havia estat el jutge estrella que dirigia les indagacions de la investigació sobre un trama de desviament i blanqueig de diners públics emprant l’empresa petrolera estatal Petrobras. Moro es va convertir en el sant patró de l’odi al PT, un fenomen creixent que ha contribuït notablement a la victòria de l’ultradretà Bolsonaro.

La trajectòria de Moro va culminar el juliol de 2017, quan va condemnar Lula per corrupció. Al gener d’enguany, la sentència va ser ratificada (i augmentada) en segona instància. Després de tenir diversos recursos negats, l’expresident va ser empresonat a l’abril. Amb això, el petista va tenir que passar el bastó del PT a Fernando Haddad, que va haver de preparar-se a corre-cuita per a la cursa a la presidencia sota l’ombra de l’expresident i enfrontant-se a l’odi inoculat contra el PT. Haddad també va tenir en contra la campanya bruta de disseminació de notícies falses i difamació a través de les xarxes socials i WhatsApp finançada per grans empresaris.

El desenllaç tràgic tothom ja el coneix. El Brasil ha elegit el capità retirat de l’exèrcit que espanta per la seves idees retrògrades i fa apologia de la violència per combatre la violència. En menys d’una setmana  d’haver sigut elegit president, Bolsonaro ja ensenya que el país prendrà un camí de persecució als adversaris polítics, als mitjans de comunicació i als moviments socials. A més, ha anunciat que desmantellarà el sistema educatiu i atacarà les polítiques de defensa del medi ambient. També en geopolítica hi haurà canvis, afluixant el seu compromís amb el Mercosul i alineant-se amb els Estats Units i Israel.

La defensa de Lula da Silva prepara un habeas corpus – procediment jurídic per a poder-lo treure de la presó- que té com a base el fet de que el jutge hagi acceptat la invitació per assumir el ministeri en el govern Bolsonaro. Les al·legacions són que això comprova la tesi que Moro no va ser imparcial i tenia motivacions polítiques per condemnar l’expresident i treure’l de la cursa presidencial. Aquest recurs serà enviat en breu als tribunals superiors.

Un dels arguments que s’empraran és que la declaració del vice-president electe, el general Hamilton Mourão, que ha dit que el convit a Moro es va fer encara durant la campanya electoral i que el jutge va difondre la delació de l’ex-ministre Antonio Palocci, que tenia com a principal implicat Lula da Silva, només sis dies abans de la primera tanda de les eleccions.

Tanmateix, sembla poc probable que els tribunals acceptin el recurs de Lula perquè les institucions judicials al Brasil solen actuar amb condescendència quan es tracta de jutjar polítics que volen veure el PT allunyat del poder. A més, Bolsonaro és tot un crack mediàtic, alimentant polèmiques diverses sobre els seus posicionaments respecte de minories, desviant així el focus de la discussió dels temes de major interès per a la població, com són els seus plans de govern per a l’economia, la seguretat social, la salut i l’educació.

El Brasil viu un moment d’involució. L’oposició intenta aixecar-se i organitzar un moviment de resistència, però encara no ha trobat el nord. Fernado Haddad, que ha aconseguit 47 milions de vots en contra dels 57 milions de Bolsonaro és el nom que pot fer convergir altres forces en aquesta direcció. El professor universitari va aconseguir que anònims i personalitats sortissin al carrer els últims dies abans de les eleccions en un moviment voluntari en defensa de la democràcia. Resta veure si serà capaç realment de mantenir aquesta gent unida i sumar forces. El Brasil democràtic ho necessita.