Brasil: una empresa funerària amb molts socis
Bolsonaro i els socis del genocidi al Brasil
Aquesta setmana el Brasil deu arribar a comptabilitzar tres-cents mil morts per la Covid-19. El virus avança ràpidament davant de la inacció del govern brasiler i causa tragèdies innominables – amb més víctimes entre els grups vulnerables. El retrat en els hospitals públics i privats és caòtic: manca de llits en les UCIs i escassedat de medicaments o d’estocs d’oxigen per tractar els casos greus.
La vaccinació camina a pas de tortuga. No hi ha hagut provisió per a la compra de dosis suficients per que es pugui fer un treball més ràpid. Mentre, milers i milers de pastilles de cloroquina van ser comprades i estan emmagatzemades per ser distribuïdes com a part del miraculós “tractament precoç” defensat pel president Jair Bolsonaro. El medicament no té efectes mèdics comprovats en el tractament contra la Covid19.
El Brasil s’ha tornat una amenaça a la salut pública mundial, com va destacar la setmana passada als Estats Units la cadena de notícies CNN. La ingerència sobre la pandèmia ha tornat el país un laboratori a cel obert per la propagació de noves variants, com la de Manaus, que ja s’ha expandit per tot el territori. Així, les portes de la majoria dels països del món estan tancades pels viatjants brasilers.
Hi ha molta indignació al país, amb moltes crítiques de part de la població, de mitjans de comunicació, de polítics opositors i fins i tot d’aliats de Bolsonaro. Tots els dits apunten al president brasiler, un negacionista convicte especialitzat en contraposar-se a les recomanacions mèdiques i científiques.
Moltes veus, especialment a la premsa, estan obrint un debat pertinent sobre el fet de només responsabilitzar Bolsonaro per la tragèdia brasilera. És cert que ell és el cap de l’executiu, però les expressions de “preocupació”, les notes de repudi, la militància a les xarxes socials no salven ni salvaran la vida de ningú.
Sí el Brasil ha arribat i roman en aquesta situació és perquè Bolsonaro compta amb molt de suport. Començant pel braç de les Forces Armades, amb els seus generals i oficials d’altres patents que s’han apropiat dels càrrecs més importants de l’estructura governamental.
Bolsonaro compta amb una justícia absolutament indulgent amb els seus actes. Què explica la inacció de la Fiscalia Pública, del Superior Tribunal de Justícia i del Suprem Tribunal Federal? Cal recordar alguns dels recents i reincidents actes del president: participar de protestes CONTRA la democràcia, amenaçar els opositors amb l’estat de setge, enfrontar-se als governadors que intenten protegir les seves poblacions amb mesures restrictives contra la pandèmia…
El president es sent tan lliure que ha instrumentalitzat la Policia Federal. Sota el mandat del ministre de Justícia André Mendonça, aquesta s’ha convertit en la policia privada del president i actua a cor que vols perseguint els seus opositors i protegint la seva família dels crims de què son acusats.
Hi ha encara organitzacions formades per professionals que han fet el jurament hipocràtic per protegir la vida i que estan al costat de Bolsonaro, com el Consell Federal de Medicina. Aquest òrgan ha tancat els ulls davant les barbaritats del govern en la gestió no només de la pandèmia, sinó també en termes generals de la salut pública.
Si es mira cap al Congrés Nacional, què fan els presidents de la Cambra i del Senat? I la majoria dels parlamentaris? Tots són testimonis del patiment de la població brasilera, que no només mor del virus, com també a causa de la fam.
Quan es posa sobre la taula l’impeachment (cessament del president) tothom canvia de tema. Per un país que ha tret de la presidència na Dilma Rousseff en un procés més que qüestionat, quin es el problema d’acceptar a tràmit ni que sigui una de les gairebé vuitanta demandes contra Bolsonaro? Ha quedat més que demostrat que el president brasiler i el seu govern no reuneixen les condicions mínimes necessàries d’enfrontar-se a la pandèmia. Tot i això, diputats i senadors prefereixen debatre sobre altres temes que són dels seu interès amb els grups que els hi donen suport.
No hi ha dubte, el gran cementiri en què s’ha convertit el Brasil està gestionat per una empresa funerària amb molts socis. Fins i tot entre gran part de la població que encara avui segueix el “mite” i, com ell, no respecta la vida. El país avui ocupa la segona posició entre els països que més han registrat morts des del començament de la pandèmia. Foren més de 290 mil, contra 536 mil als Estats Units.
Es pot fer molt per evitar la continuació d’aquesta massacre, però cal deixar de banda d’una vegada els càlculs polítics i econòmics. Esperar fins el 2022, quan hi haurà eleccions presidencials, potser ja serà massa tard.