Després de deixar el ministre Gustavo Bebianno agonitzant en públic, Jair Bolsonaro finalment ha dimitit l’ocupant de la Secretaria General de la Presidència. L’anunci s’ha fet després d’una setmana de crisi política arran d’una denúncia de la Folha de São Paulo. El diari ha mostrat que l’ex-responsable per les finances de la campanya electoral del president brasiler va utilitzar “taronges” per rentar diners del fons partidari destinat al Partit Social Liberal (PSL), sigla del partit de Bolsonaro.
“Taronges” són persones instrumentalitzades per rebre recursos públics destinats a pagar despeses en empreses fictícies. Aquests recursos desviats són repassats finalment als polítics que dominen el partit polític. En aquest cas, el diari ha demostrat que Bebianno ha fet aquesta manobra financera amb dones candidates de l’estat de Pernambuco que han obtingut pocs vots en relació a la quantitat de diners que fou ingressada en els seus comptes.
Cal remarcar que la dimissió de Bebianno no ha ocorregut per cap noblesa moral de Bolsonaro. El ministre no cau pel finançament il·legal del partit, si no per l’escàndol que s’ha desfermat en la premsa i l’opinió pública. El president, inicialment, enlloc de dimitir-lo directament tractà de desentendre’s de l’assumpte. Però la cosa es complicà quan Bebianno, assetjat per la premsa, afirmà que la seva relació amb el president estava normal. I, per tal de referendar les seves paraules, deixà anar que havia conversat tres vegades aquell mateix dia amb Bolsonaro, el qual estava ingressat a l’hospital on havia fet una cirurgia.
Aleshores el president inicià una campanya per denigrar l’ara ex-ministre a les xarxes, mitjançant el seu fill Carlos Bolsonaro, que el titllà de mentider. La rèplica de l’home que va coordinar la campanya de Bolsonaro i guarda informacions que poden fer caure el president ha estat que “no es dispara un soldat per l’esquena”.
Un grup d’integrants del govern, capitanejat per militars, ha intentat controlar la situació abans que es tornés ingestionable, tractant que Bebianno es mantingués com a ministre. Però el problema ja havia pres grans proporcions davant de l’opinió pública, especialment quan Bebianno arribà a dir que “devia disculpes al Brasil per haver cregut en una persona com Bolsonaro, un boig”.
Hi ha sospites que davant la possibilitat de Bebianno obri la boca sobre tot el que sap del finançament de la campanya de Bolsonaro, el president brasiler li hauria ofert un càrrec en la empresa pública Itaipu o el càrrec d’ambaixador del Brasil a Roma. Ambdues ofertes han sigut rebutjades per l’ex-ministre.
Després d’un cap de setmana amb filtracions sobre les negociacions, l’expectativa era que Bebianno fos dimitit al matí de dilluns. Tot i això l’anunci només ha estat difós a la nit.
Malgrat ’intercanvi creuat d’insults, acusacions i retrets, Bolsonaro ha gravat un vídeo amb elogis cap a Bebianno. Encara no se sap quin ha estat el preu per fer callar Bebianno, si n’hi ha hagut, i si realment ara desapareixerà de l’escena político-mediàtica.
El que sí és cert és que la primera caiguda d’un ministre de Bolsonaro ha ocorregut amb només quaranta-vuit dies de presidència i per interferència d’un dels fills del president. Cosa que exposa una incòmoda i inadequada participació familiar en els assumptes de govern. La fragilitat de la seva teulada de vidre és enorme, tan gran com la inconsistència de la etiqueta de Bolsonaro de pal·ladí de la anti-corrupció. L’escàndol sobre el finançament il·legal de la campanya electoral de Bolsonaro i el seu partit seria majúscul en una democràcia amb institucions sòlides i separació real de poders. Ja es veurà com acabarà tot això en un país on el ministre de justícia, Sérgio Moro, és el jutge responsable per la condemna i empresonament de Lula da Silva, el principal adversari polític del president ultra.
Bebianno era l’únic integrant del PSL amb càrrec en el primer esglaó i considerat home de confiança de Bolsonaro. Resta saber si l’acord que ha acabat amb la seva dimissió és suficientment fort per aturar el seu poder d’home bomba o si finalment acabarà tirant de les estovalles i “morirà matant”, com un bon soldat en honor al seu país.