L’impacte de la desforestació de l’Amazònia brasilera durant el govern de Jair Bolsonaro pot arribar a un punt de no retorn. El toc d’alerta, donat pel físic atmosfèric Paulo Artaxo en una entrevista recent a la BBC News, sembla no significar res pel president brasiler. Ahir mateix, en una conversa amb periodistes estrangers, Bolsonaro va dir que existeix una “psicosi ambiental” i fins i tot va a contestar les dades oficials, dient que “els nombres són mentiders”.
Dades difoses aquesta setmana per l’Institut Nacional de Recerques Espacials (Inpe, en la sigla en portuguès) mostren que la taxa de desforestació a l’Amazones s’ha disparat en la primera setmana de juliol i ha superat la taxa del mateix mes sencer de l’any passat. Les informacions col·lectades pels satèl·lits indiquen la destrucció de més de mil quilòmetres quadrats del bosc, el 68% a més que tot el juliol del 2018.
“Això no correspon a la veritat. Aquestes dades són una còpia d’anys anteriors”, ha dit el mandatari brasiler al afirmar que “sembla que el president de l’Inpe està al servei d’alguna ONG”. Irritat amb les preguntes dels periodistes ha dit: “L’Amazones és nostre, no de vosaltres”. I ha afegit: “Si sumeu les dades dels últimes deu anys, el bosc ja s’hauria acabat. Entenc la necessitat de preservar, però la psicosi ambiental s’ha acabat amb mi”.
La forma de tractar la qüestió està portant el Brasil a un tragèdia anunciada. Segons Paulo Artaxo, amb el ritme actual de desmantellament de l’estructura de fiscalització i de les lleis ambientals promogut per Bolsonaro, la destrucció del bosc amazònic pot arribar a un límit irreversible en quatre o vuit anys. El físic, que està dins la llista dels quatre mil científics més influents del món, estudia el bioma amazònic des de fa trenta-cinc anys.
Pel Artaxo, l’única sortida per revertir el quadre caòtic que es dibuixa és la pressió internacional com la que Alemanya i França van fer sobre el govern brasiler durant el G20, una vegada que la desforestació a la regió accelerarà la trajectòria de canvi climàtic creixent que es dibuixa des del 2013. “Reduir la desforestació és una qüestió absolutament crucial per a l’estabilitat del clima del planeta, així com reduir les emissions de combustibles fòssils dels països desenvolupats”, explica el científic. D’acord amb estudis recents, quan s’arriba a desforestar el 40% de bosc original d’una àrea tropical plujosa, el restant no aconsegueix sostenir el funcionament de l’ecosistema. Fins ara, l’Amazones ja ha perdut el 20% de la cobertura original”.
L’entrevista a Artaxo va ser feta el 27 de juny, quan la premsa va noticiar la resposta de Bolsonaro als comentaris de la canceller alemanya Angela Merkel sobre la política ambiental del Brasil, al arribar al Japó per la cúpula del G-20. En aquell moment Bolsonaro va afirmar que Alemanya tenia molt que aprendre amb el Brasil i que no havia anat a la trobada per a ser renyat. Després de la trobada, el president va tornar a carregar contra els mandataris europeus, dient que no havia vist cap bosc en tot el continent i que l’Amazones no corre cap risc.
Per als que acompanyen la saga de les accions de Bolsonaro en l’àrea del medi ambient, no hi ha com no estar d’acord amb Artaxo en que la pressió per part d’altres països és el millor instrument per frenar l’actual procés en curs al Brasil. Pel científic, utilitzar temes econòmics com a moneda de canvi, com va succeir en el cas de l’acord Mercosul i Unió Europea, pot ser una estratègia eficient en aquest sentit. A més, l’estudiós diu que l’escenari que era de canvi climàtic es dibuixa cada vegada més com d’emergència climàtica global.
Amb els actuals índexs d’emissions, els models predictius indiquen que el planeta pot escalfar-se una mitjana de 3,5ºC en els propers 30 anys. En el cas del Brasil, “en àrees del Nord-est ja es poden veure parts de la regió entrant en procés de desertificació”. “Podem observar alteracions profundes en el bioma amazònic i canvis sense precedents en els últims mil·lennis”, afirma.
Artaxo explica que el govern Bolsonaro està actuant de forma similar a la del president nord-americà Donald Trump als Estats Units. “Desmuntar la major part de la legislació ambiental, que al Brasil va costar Déu i ajut de construir al llarg de les últimes dècades– incloent el Codi Forestal – i derrocar tota l’estructura de fiscalització del Ministeri del Medi Ambient”. A més del perill ambiental que representa, també augmenta els casos de violència al camp contra les poblacions locals, indígenes i líders ambientals.
Els últims números de la desforestació de la regió amazònica corroboren les preocupacions del científic. Al mes de juny foren derrocats 920,4 km2 de boscos amazònics en territori brasiler contra 488,4 km2 en el mateix període del 2018. La informació és del sistema que monitora l’alerta d’àrees derrocades a la regió. Això suposa un augment del 88% em comparació amb el mateix període de l’any passat. Només en l’últim diumenge de juny, més de 150 quilòmetres quadrats de selva foren destruïts. De fet, el proppassat mes de juny ha estat el pitjor mes des de que el sistema de monitorització va ser creat, al 2015.
Com ha destacat el científic, aquest no és un problema de futur, sinó de present. Sense una legislació que protegeixi el medi ambient i sense gent per fiscalitzar l’actuació dels grans propietaris de terres – cada vegada més contents amb el govern Bolsonaro – no només la població brasilera patirà: és un problema que afectarà tot el món.