El govern de Bolsonaro aprofita la crisi de la Covid-19 per accelerar la destrucció de l’Amazònia

Mentre la premsa està ocupada amb la cobertura de la COVID-19 al Brasil, l’Amazònia brasilera pateix un nou atac planificat i la seva destrucció avança a un ritme accelerat. El més terrible és que la invasió de terres, amb la crema i desforestació de grans parcel·les es dona amb l’aprovació del govern brasiler. Més específicament, amb el beneplàcit del ministre del Medi Ambient, Ricardo Salles, que va ser enxampat en una gravació d’una reunió presidencial dient: “Hem d’aprofitar que la premsa està distreta amb la pandèmia i deixar passar el bestiar”.

Amb aquesta expressió ramadera – pròpia de l’argot dels grans terratinents-, el ministre es referia a que el govern Bolsonaro aprofités el fet que els mitjans de comunicació estan dedicant la major part dels seus espais amb notícies relacionades a la Covid-19, per aprovar i executar mesures que permeten l’invasió i destrucció dels boscos. Salles, que a primer cop d’ull podria semblar un noi bondadós, altrament es tracta d’una figura mesquina.

Des de que ocupa la cadira de Medi Ambient, només ha executat mesures en contra de la protecció ambiental, obeeix les ordres de Bolsonaro amb gust i dona preferència a reunir-se amb invasors de terres que amb defensors ambientals, els seus enemics declarats. Un detall molt revelador sobre el personatge és que està processat per falsificar llicències ambientals quan era conseller del Medi Ambient del govern de São Paulo per facilitar construccions en àrees de preservació.

Amb dades a la mà es pot evaluar millor “l’eficiència” de Salles en la seva fita destructiva. Un reportatge de la prestigiada periodista Sonia Bridi, de la TV Globo, deixa clar quins són els efectes de la política mediambiental brasilera durant el govern Bolsonaro. Emprant com a font el Mapbiomas, una iniciativa d’entitats que reuneix universitats, ONGs i empreses de tecnologia, la periodista exposa l’anàlisi de tots els senyals d’alerta de desforestació generats a partir d’imatges satèl·lits de diverses fonts el 2019. Així, s’han detectat 56 mil punts de desforestació en tot el Brasil, amb el qual es pot comparar la situació abans i després dels crims ambientals.

Segons aquest estudi, la desforestació ha arribat a tots els biomes del país, amb major impacte al Cerrado (sabana brasilera) i a l’Amazònia. D’aquests alertes, un 11% es va donar en unitats de conservació, teòricament protegides, i el 6% en terres indígenes. En conjunt, s’ha constatat que el 99% de tota la desforestació que hi ha hagut no és regular. No hi havia autorització per a les cremes o es van donar en àrees on mai més podrien ser fetes. En altres paraules, eren il·legals.

Després de la difusió de la polèmica gravació de Salles, s’ha posat en marxa al país una campanya en els mitjans impresos demanant la destitució del ministre. L’anunci d’una nova pàgina diu: “Per al ministre del Medi Ambient més de 20 mil morts (per la Covid-19) són una oportunitat. #Fora Salles”.

Fins i tot, l’activista Greta Thunberg ha criticat l’acció de Salles. “Imagineu les barbaritats que es poden haver arribat a dir fora de la càmera. El nostre futur comú només és un joc per a ells. #SalvemosAAmazônia”, ha piulat.

La parla de Salles es va tornar pública després que el Suprem Tribunal de Justícia del Brasil autoritzés la difusió del vídeo d’una reunió de ministres amb Bolsonaro realitzada dos dies abans de la dimissió del llavors ministre de Justícia Sérgio Moro. L’ara ex-ministre va demanar que el contingut de la reunió es tornés públic perquè es pogués comprovar que Bolsonaro volia prendre el control de la policia federal per protegir la seva família. Amb la difusió, s’ha posat en evidència com els ministres de Bolsonaro han estat triats a dit. I, de retop, ha permès constatar com la política brasilera d’ara cerca la destrucció deliberada del medi ambient.

 

 

3 pensaments a “El govern de Bolsonaro aprofita la crisi de la Covid-19 per accelerar la destrucció de l’Amazònia

  1. Governs crminals.l’Amazonia no es tan sols de Brazil sino de tot el Mon.I què hi diuen els copropietaris,es a dir,Colombia,Venezuela,Perú y Bolivia ?

Respon a Fedor Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *