La Forastera

Els brasilers com jo entendran a primer cop d’ull el títol d’aquest article fet sota l’impacte del confinament pel Covid-19. A nosaltres ens encanten les abraçades, a més dels petons, del tacte amb les persones. Tenim una major propensió a parlar amb les mans, amb el braços i a expressar sentiments molt a prop físicament, uns dels altres.

Aquests dies de confinament a Barcelona, on visc de fa cinc anys, estan sent interessants per moltes coses. Primer per reflexionar sobre la pressa diària en que vivíem sense adonar-nos-en. Sempre corrents cap aquí, cap allà, buscant la vida. Gairebé automàticament.

Encara és molt d’hora, tot està indefinit i encara no sabem com en sortirem. El Covid-19 avança ràpidament segant vides per tot el món, infectant milers de persones. Cada país va a la seva. Alguns, pel bon camí; altres no, com el Brasil, on crec que sentirem notícies dolentes pròximament. El Bolsonaro, aquest que tots coneixeu i que fa befa de la pandèmia, certament portarà el país a un malson fins ara mai vist. Espero equivocar-me, però no guardo gaires esperances.

M’agradaria en aquest moment poder donar una abraçada forta a tots els meus familiars que són al Brasil i també als meravellosos amics que vaig fer al llarg de la vida. Aquí i allà. Són temps difícils  tot arreu, però insisteixo en creure que alguna lliçó en traurem de tot això.

Una fort abraçada al món.