La Forastera

El blanqueig del candidat ultra Jair Bolsonaro a les eleccions presidencials del 2018 està sortint ben car als grans mitjans de comunicació. L’actual president brasiler, a qui els periodistes no s’atrevien a qualificar com d’extrema dreta, està sotmetent la premsa diàriament a un tractament humiliant i despectiu. Sense cap mena de pudor ofèn els professionals que fan la cobertura diària al Palau del Planalto o als seus companys de feina.

L’última ofensa de Bolsonaro ha sigut al 18 de febrer contra la prestigiosa periodista Patrícia Campos Melo (foto), de la Folha de São Paulo, sobre la que ha fet insinuacions de caràcter sexual. En to de befa, el president ha emprat l’expressió col·loquial “levar o furo” per afirmar que la professional “estava buscant l’exclusiva a qualsevol preu”, sota la riallada d’una vintena de seguidors que cada dia acompanyen la seva compareixença davant de la seu del govern.

L’al·locució té un clar doble sentit i tothom ha entès que insinuava que la periodista havia canviat favors sexuals a canvi d’informacions per perjudicar-lo. Campos Mello és l’autora del reportatge publicat pel prestigiós diari Folha de São Paulo, l’any passat, que mostrava l’esquema d’enviament massiu de missatges a través del WhatsApp durant la campanya electoral de Bolsonaro.

La denúncia està sent utilitzada com argument pel Partit dels Treballadors, actualment a l’oposició, en una acció a la justicia per cassar la llista amb la qual Bolsonaro va guanyar la presidència. Encara que la querella estigui en un calaix de la Justícia Electoral, sembla el camí més segur per aconseguir retirar a mig plaç el mandat de Bolsonaro.

Campos Mello ja havia sigut víctima d’una campanya de difamació a les xarxes socials promoguda pel senador Eduardo Bolsonaro, fill del president, la setmana passada. Eduardo va fer les mateixes insinuacions de caràcter sexual contra la periodista en base a les declaracions fetes en una comissió que investiga la difusió de notícies falses al Congrés Nacional. Hans River, ex-traballador d’una empresa de trets massius, que va servir de font pel reportatge de Campos Mello, senzillament va mentir i va afirmar que la periodista l’hi va oferir sexe a canvi de les informacions.

Després d’això, la periodista i la Folha de São Paulo han difós totes les gravacions de converses entre Campos Mello i la font, registrades en àudios de telèfon i textos de WhatsApp, comprovant les mentides de Hans River. L’empresa on ell treballava va ser una de les contractades per la campanya de Bolsonaro per la difusió massiva de missatgeria electoral pel WhatsApp.

Les calumnies de Bolsonaro contra la periodista han generat una onada de crítiques i retrets al president, acusant-lo de no respectar el càrrec que ocupa, de misogínia i violència contra les dones. Diversos periodistes s’han posicionat públicament a les xarxes socials i a través d’editorials en seus respectius mitjans en defensa de Campos Mello, de la premsa i de les dones.

La Folha de São Paulo, que l’any que ve farà cent anys, ha publicat un editorial dient que Bolsonaro atempta contra la democràcia, contra la premsa i que no té dignitat per ocupar la cadira presidencial. Molta gent que havia donat suport a Bolsonaro ara però veu clar que el president ha sobrepassat tots els límits i s’hi manifesta en contra.

Això és cert. Però aquesta gent s’ha oblidat que Bolsonaro es comporta d’aquesta manera des de fa temps i que les seves grolleries i exabruptes no són cap novetat. No hi va haver tantes reaccions desairades de la premsa contra Bolsonaro quan aquest va fer lloances al torturador Brillante Ustra durant la sessió de impeachment de Dilma Rousseff. Tampoc van saltar les alarmes quan dins del Congrés Nacional Bolsonaro va atacar la diputada Maria do Rosário (PT), dient que ella “era tan lletja que no mereixia ni ser violada”. Pocs es van indignar per les seves ofenses i comentaris abusius en contra d’indigenes, negres i LGBTs. Contra els integrants del PT, sense anar més lluny, va dir que mereixien ser “ametrallats”.

Remarcant el que havia dit al principi, ni tan sols els mitjans brasilers van tenir el coratge de titllar Bolsonaro pel que és, un ultradretà, mentre tots els mitjans internacionals no van dubtar a qualificar-lo així, des de les eleccions fins ara.

Fa setmanes que el president es dóna el luxe de fer gestos impropis i agressius contra els periodistes destacats per acompanyar el seu dia a dia Brasília. Una feina que s’està tornant perillosa perquè sempre està envoltat de nombrosos seguidors tan violents i exaltats com ell mateix. Segurs com estan de que tenen carta blanca per vexar a qualsevol que intenti contrariar al seu president.

Bolsonaro tria quins mitjans poden o no ser a les seves compareixences de prensa. També dirigeix gran part de les partides publicitàries a les empreses de comunicació afins que no li critiquen ni tampoc li fan preguntes inconvenients.

A l’extrema dreta no se l’ha de naturalitzar. No es pot tractar com normal el que diuen o defensen. No es poden tornar a deixar passar cap de les seves ofenses a qualsevol grup de persones. El resultat pot ser aquest: tenir el màxim dirigent d’una nació que incentiva l’odi no tan sols contra els desafavorits i adversaris, sinó contra qualsevol que es creui en el seu camí.

#MaiMésEnllocContraNingú