Bolsonaro escup agressivitat a l’assemblea de l’ONU
El món sencer ha pogut escoltar, en totes les llengües oficials parlades en l’Organització de les Nacions Unides (ONU), al president Jair Bolsonaro com enfonsava encara més la imatge del Brasil. Amb un discurs agressiu i ple de falsedats, ha enviat missatges durs a la pròpia institució, a governs, a ONGs i a la premsa. Per acabar-ho d’adobar, ha fet una apassionada defensa de les dictadures del Con Sud.
Abans de pujar al faristol de la 74ª reunió de l’ONU, a Nova York, algunes persones presents, entre diplomàtics i periodistes, imaginaven que el president ultra aprofitaria l’ocasió per fer un discurs de conciliació. Aposta perduda. El que s’ha vist ha estat un president intolerant i nacionalista. Han desaparegut paraules com societat civil, espai democràtic, diversitat, multilateralisme dels seus predecessors a la presidència del Brasil, obrint pas per militarisme, Déu, lloances a la policia i amenaces.
En lloc de comprometre’s amb objectius ambientals, ha preferit rebutjar que l’Amazònia sigui un patrimoni de la humanitat. En aquest punt, sense referir-se directament, ha fet al·lusió a l’esperit colonialista de França, i ha dit que el territori de la selva brasilera està pràcticament intocat. S’ha oblidat de dir que les àrees de preservació s’estan reduint en els últims trenta-dos anys. Potser no coneix els informes del projecte MapBiomas, que mostren que el Brasil ha tingut una pèrdua líquida de setanta-un milions d’hectàrees de vegetació nativa. I que la selva natural del país corresponia a 594 milions d’hectàrees el 1985 i el 2017 aquest total ha baixat a 523 milions d’hectàrees. L’àrea de preservació perduda equival a dels estats de São Paulo, Paraná, Rio de Janeiro e Espírito Santos junts. Tampoc ha dit que només en els vuit mesos del seu govern la desforestació ha augmentat un 84% en relació a l’any anterior.
Ha arribat a fustigar el cacic Raoni, símbol de la lluita ambiental brasilera, i ha defensat l’explotació de minerals en terres indígenes ja demarcades oficialment, dient que són pocs indis per a molta terra, amenaçant la seguretat jurídica. Un dels punts més xocants ha estat quan ha justificat el cop d’estat del 1964 i les demés dictadures a l’Amèrica Llatina. Al citar socialistes cubans, ha dit que ells han intentat canviar el règim brasiler. “Civils i militars foren morts i altres van tenir la reputació destruïda. Però hem vençut i hem aconseguit resguardar la nostra llibertat”.
Al sentir aquestes paraules, molts diplomàtics han expressat que no s’ho creien”. Ha estat un discurs de guerra, ple de termes i enemics dels anys 60 i 70, amb l’amenaça socialista i la necessitat d’impedir que la sobirania brasilera sigui qüestionada. Lloances? Només per als Estats Units, Israel i Aràbia Saudita. Els reals problemes del Brasil no han estat citats per Bolsonaro, que fins ara no té plans concrets per combatre l’atur, la crònica crisi econòmica del país i l’escalada de la violència alimentada pel seu discurs d’odi.
Al final, en els passadissos molts es preguntaven quan serà la propera elecció presidencial al Brasil. Serà què el Brasil aguanta fins al 2022?