La Forastera

Taíza Brito

La Mar arriba a les portes del cel

Barcelona, 15 de juliol de 2019, quart creixent cedint pas a una lluna plena exuberant que permet admirar les estrelles. Data en que la Maria del Mar Sauret Manén, la meva sogra, ens ha deixat i ha partit camí cap al gran cosmos que tant admirava. Ha acabat amb valentia la seva última batalla d’una vida iniciada a l’abril del 1937 enmig de la Guerra Civil Espanyola.

Per a nosaltres, fills, nets, nores, germans, cosins, cunyades, ha sigut breu el temps en què li van diagnosticar un tumor cancerós monstruós a l’abril passat, fins aquest dia de comiat. Però per a ella va ser un llarg temps, sabent que no hi havia remei, d’acord amb els metges de l’Hospital Clínic i de Sant Pau. Res de cirurgia, res de quimioteràpia o de radioteràpia.

La varen enviar a un centre sociosanitari a l’ala de cures pal·liatives. Un lloc on normalment els pacients no duren més de tres setmanes. Amb el seu esperit lluitador, la Maria del Mar va superar aquesta línia i ha resistit un més sencer allà, després de deu dies ingressada a l’hospital.

Des de que vam ser conscients d’aquest quadre, una veu entre nosaltres va fer una proposta per seguir. El meu fill gran va dir: “Si l’àvia té tan poc temps, farem tot perquè cada dia que li resti puguem fer-la feliç”. Li vaig comentar això i ella em va contestar: “He estat feliç tot aquests temps”.

Estem a Barcelona, vivint a prop de la seva casa des del 2015, després d’onze anys al Brasil. Això ha donat la possibilitat que ella i el seu marit Ventura poguessin gaudir de la companyia dels nets. L’avi va traspassar de matinada, a l’octubre del 2016, sense cap comiat. Es va adormir i es va morir.

L’àvia, en canvi, va patir molt, però amb la seva ànima pragmàtica, va intentar seguir endavant. No va ser gaire fàcil, un any després d’enviudar ens va espantar amb una entrada d’urgència a l’hospital, on li van posar un marcapàs al cor. Ens va dir després: “Ara tinc pilla nova. Estic llesta per seguir endavant”.

I realment ho va fer. Vivia sola, autònoma, malgrat les deficiències de la vellesa. Anava al supermercat i feia la compra, anava a un casal proper de casa seva per fer activitats motores i lúdiques, resolia un miler de coses, moltes per internet.

Vam establir una rutina. Cada dissabte ella ens preparava el dinar. Era una forma de trobar-nos tranquil·lament, sense pressa, parlar de tot, que gaudís de la nostra companyia i nosaltres de la seva. Es passava tota la setmana pensant en el menú que ens faria. Imaginant com amagar les verdures que volia que els nets prenguessin sense fer cara lletja.

Era un dia de rituals. Primer, el meu fill passava per casa seva a buscar-la. A vegades ella arribava amb tot el menjar preparat o el portava per fer directament el dinar a casa nostra. Un dels èxits era la paella valenciana, que feia amb exquisidesa. Agradava a tothom. Després dels postres, una migdiada al sofà i després un cafè o u té. I finalment, la tornada a casa, acompanyada d’un o més de nosaltres, per a reposar.

Sempre estava atenta als nostres passos, donant consells, fent recomanacions, renyant-nos alguna vegada, fent d’àvia, de mare, de sogra, però sempre recolzant-nos amb el seu amor.

Tinc records especials amb ella. Dissortadament no va poder anar a la presentació del meu llibre el 17 d’abril, perquè exactament va ser el dia que va començar a trobar-se malament. Em va trucar i em va dir: “Tinc un dolor a l’estomac i crec que no podré anar a la teva presentació. Però si millora, jo aniré”.

No va poder anar i em va fer falta perquè m’incentivava molt i m’admirava de debò. Després, quan li vaig comunicar que faria una presentació al juny, a Lisboa, em va dir: “Aquesta vegada hi seré”. Dissortadament, tampoc va poder, però des del seu llit va fer tota la propaganda a qui coneixia.

Al llarg d’aquests anys que hem pogut conviure no m’he donat conta que a cada dia l’estimava més. Quan vaig saber de la gravetat de la seva malaltia vaig sentir un gran cop a l’estómac i a l’esperit. Aquests anys des del 2015 han estat molt importants per a nosaltres. Vam poder conèixer-nos, apropar-nos, estimar-nos.

Intento aquí fer-li un petit homenatge. Agrair-li pels moments que hem conviscut. També per tenir l’oportunitat de conèixer més a prop la majoria dels seus nou germans. Gent bona, solidaria i d’esperit lliure com ella, malgrat les diferències naturals de cadascú.

Acabo amb un record d’una conversa que vam tenir un temps enrere. Li vaig confessar que tenia una por immensa de la mort. I ella em va dir que fem part de l’univers i que a ell retornarem. Que no tingués por. Amb la valentia amb què ha lluitat tota la vida qui soc jo per tenir por davant d’aquesta guerrera que ara arriba al cel.

Que la teva estrella brilli eternament, estimada Maria del Mar!



  1. Sóc cosina de la Maria del Mar i néta d’en Josep Maria Folch I Torres; fa un parell d’anys que conec la Taiza, vagi veure per mitjà d’un video la presentació del seu llibre sobre Catalunya al Brasil i l’estic llegint ara a casa meva. També he llegit algun exscrit d’ella per vilawb, com l’entrevista qeu a fer al germà de la meva amre, Ramon Folch I Camarasa. a la Funació Folch i Torres al Castell de Plegamns i sé de la seva estimació i adaptació a Catalunya.
    L’estimació per la mare de la seva parellaa,exemplar- Es mereix un recponeixement professional i personal pels seus valors acompanyats de senzillesa.

  2. Soc germà de la Maria del Mar, en Pep el n6 dels 10. Com podeu compendre entre ella i jo hi ha una difereencia de quasi dotze anys. Recordo de la meva vida a casa, una noia alegra q li agradaba la música, doncs tocaba l’acordió, inteligent, molt comunicativa, i sobretot molt pràctica. Acasa seva no hi tenia cap cortina, així no debia ni despenjar-les, rentarles, penjarles tenia uns vinils decoratius adherits als vidres que li donavan llum e intimitat..
    Era lluitadora com la mare, decidida i emprenadora com l’avi Manen, i estimava als seus com al nostre pare.
    Com diu la Taíza ara estàs a les portes del cel.
    Una abraçada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per laforastera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent