La Forastera

El reportatge publicat ahir per la revista Veja, en associació amb la diari electrònic TheIntercept, sobre l’actuació de l’ex-jutge Sérgio Moro durant l’Operació Lava Jato, és devastadora. Missatges inèdits de converses entre Moro i membres de la Fiscalia Pública, rebuts de forma anònima pel periodista nord-americà Glenn Greenwald, editor del The Intercept, comproven com el magistrat va deixar de banda el seu rol d’imparcialitat i va actuar al costat de l’acusació. I això no només contra l’ex-president Lula da Silva, a qui ha condemnat en un procés molt qüestionat, sinó contra diversos dels acusats involucrats en el procés que investiga la corrupció a l’empresa estatal Petrobras.

Els diàlegs demostren que com a jutge de la macro-operació Lava Jato (renta-cotxes), Moro, ara ministre de Justícia de Jair Bolsonaro, va demanar que l’acusació inclogués proves en els processos que arribarien després a les seves mans i va ordenar que s’acceleressin o es retardessin operacions de la policia. A més, va pressionar perquè algunes de les delacions no anessin endavant al no ser del seu interès, comportant-se com si fos l’autèntic cap de la Fiscalia Pública (en tesi, un òrgan autònom), posició incompatible amb la neutralitat exigida per la llei a un magistrat. En la privacitat del Telegram, Moro revisava peces dels fiscals i fins i tot els esbroncava.

La denúncia se suma a d’altres que s’havien difós recentment per The Intercept i pel diari Folha de São Paulo. Fins ara, Moro, que ha estat cridat a explicar el cas al Senat i a la Cambra, s’havia justificat argumentant que no reconeix els missatges i que això és obra d’una violació il·legal del seu telèfon. El fiscal Dantan Dallagnol, cap del grup de treball de la Lava Jato, ha seguit la mateixa línia, dient que es tracta d’un pla per desacreditar el combat a la corrupció.

Els partidaris de Moro i de Bolsonaro, que fins ara ha menystingut les denúncies, estan amb una campanya activa a les xarxes socials per denigrar la imatge de Gleen Greenwald i han iniciat una recollida de signatures per tal expulsar-lo del país. El periodista, guanyador d’un premi Pulitzer pels reportatges que va publicar en el diari The Guardian sobre el cas de les filtracions de la CIA per Edward Snowden, no s’ha intimidat i segueix publicant nous reportatges. A més s’ha associat primer amb la Folha de São Paulo i ara amb la revista Veja, la de major circulació al Brasil, a qui ha facilitat els arxius amb els diàlegs.

El reportatge de la Veja agreuja la crisi de credibilitat del ministre i dels membres de la Fiscalia Pública. En una conversa del 28 d’abril del 2016, Moro dona orientació als fiscals per afegir una informació que falta en una denúncia contra un processat anomenat Zwi Skornick, representant d’una empresa de construcció de plataformes de petroli. L’home fou acusat de ser uns dels principals pagadors de suborns a funcionaris de la Petrobras. En el mateix dia, el fiscal Dallagnol parla amb un altre fiscal repassant l’orientació de Moro. Segons la revista a partir d’aquí es va afegir al procés una factura de 80 mil dòlars. O sigui, Moro ajudava una de les bandes del procés a enfortir el seu posicionament.

La revista també ha constatat que jutge i fiscal intercanviaven informacions sobre els processos pel Telegram, mentre que segons la llei això només pot succeir a través dels autos i de forma transparent, i no donant recomanacions i repassant documentacions com feia Moro. La relació promiscua de Moro s’estenia a membres de la Policia Federal que seguien les ordres del llavors jutge, afegint proves als procés. La fiscalia també repassava arguments per efectuar detencions. En el cas de les delacions, que han de ser aprovades pel jutge, el jutge només es pot pronunciar després dels acords fets per la fiscalia amb el delator. Pels missatges revelats es veu com Moro obtenia les informacions amb antelació i triava qui volia o no que tingués aquest benefici. La condemnació de Lula da Silva, per exemple, només fou possible amb la delació d’un empresari que en dos anys ha canviat de versió tres vegades, fins que la última fou acceptada per Moro.

La postura en els diversos casos citats per la revista viola el principi del degut procés legal, posant en risc l’estat de dret. Molta gent pot aplaudir pensant que ell està intentant fer justícia de forma eficaç, però està infringint les lleis del procés que li impedeixen de col·laborar amb alguna de les parts. Aquest tipus de comportament pot invalidar tot un procés. La defensa de Lula ja havia denunciat Moro diverses vegades, però sense cap èxit. Ara espera una decisió del Suprem Tribunal Federal (STF) sobre la conducta de Moro mentre actuava com a jutge. El problema és que les converses filtrades també demostren que magistrats de la més alta cort del Brasil també mantenien relacions dubtoses amb Moro, entre ells els jutges Edson Fachin i Luis Fux, que sempre han votat contra els recursos de Lula.

La gran expectativa ara és si davant de proves i converses amb tantes informacions corresponents que han ocorregut en processos diferents, si l’STF es mantindrà d’ulls clucs. Al Brasil, el doble paper del jutge viola l’article 254 del Codi del Procés Penal, que prohibeix el magistrat d’aconsellar qualsevol de les parts. O que tingui interès en favor de l’acusació o de la defensa.

La revista, coneguda per la seva posició de centre dreta i per haver estat molt crítica amb els anteriors governs del PT, que fins i tot havia elogiat públicament a Moro durant la seva etapa de jutge mediàtic, destaca ara  a l’editorial que obre el reportatge que “no es tracta de Lula Livre ni d’estar contra la Lava Jato. Però, sí, del dret inalienable que tots els ciutadans tenen d’un judici just”.