La ‘musa del verí’ del Brasil aprova agrotòxics prohibits a la Unió Europea

L’arribada de la ruralista Teresa Cristina al capdavant del Ministeri d’Agricultura del Brasil comença a provocar estralls. I és que abans que s’acabi el mes de gener, una quarantena de nous productes comercials amb agroquímics hauran rebut permís per arribar al mercat brasiler. No en va, Teresa cristina és coneguda com la “Musa del verí” per haver defensat l’ús de pesticides quan era diputada al Congrés.

Entre les substàncies hi ha un additiu inèdit, el Sulfoxaflor, que ha causat polèmica als Estats Units. El responsable pel registre es la Dow AgroScienses, part de la gegant nord-americana Chemical company. El producte va entrar en circulació als EUA el 2013 i dos anys després organitzacions de defensa de pol·linitzadors varen recórrer al Tribunal de Recursos de San Francisco, denunciant que el pesticida estava provocant l’extermini d’abelles. La justícia va atendre la demanda i cancel·lar el registre del producte. L’any següent, l’Agència  de Protecció ambiental Americana (EPA) va aprovar-ne una nova llicència, però amb advertències. Al Brasil està indicat per als cultius de cotó, soja, cítrics, nous, raïms, patates, maduixes i verdures.

De la quarantena de registres aprovats, onze no tenen permès l’ús a la Unió Europea. Un d’aquests és el Fipronil, insecticida que actua en les cèl·lules nervioses dels insectes. Aquest producte és utilitzat contra plagues en cultius de pomes i de gira-sol, però també en collarets anti-puces d’animals domèstics. El producte és prohibit a França des del 2004, on també s’associà a l’extermini d’abelles.

La nova ministra d’agricultura, Teresa Cristina, amb el president Jair Bolsonaro

En la nova llista brasilera de pesticides aprovats també hi trobem quatre derivats de l’Imazetapir, herbicida aplicat en el cultiu de soja i prohibit a la UE des del 2004. El Diquat, per exemple, va tenir el registre cassat per L’UE el 2018 després d’haver-se constatat risc per als treballadors, veïns i ocells.

Ja la Sulfentazona va ser prohibida el 2009 i mai ha arribat a la taula dels europeus. Al Brasil està permès l’ús i està classificada com a mitjanament tòxica i molt perillosa per al medi ambient. Està indicada per als cultius de cotó, arròs, fesols, blat de moro, blat i pastures.

Hi ha encara altres productes coneguts dels agricultors brasilers, però que ara passen a ser produïts per més empreses i fins i tot han rebut el permís per a ser utilitzats en nous cultius agrícoles.

És el cas del Metomil, considerat extremament tòxic. Es tracta d’un principi actiu utilitzat en agroquímics indicats per a cultius com el cotó, la patata, la soja, la col i el blat de moro. Quatre més han sigut considerats altament tòxics i gairebé tots són apuntats com a perillosos per al medi ambient, segons la classificació oficial.

Només tres fan part del grup de baixa toxicitat. el més baix nivell de classificació: el Bio-Imune, el Paclobutrazol 250 i el Excellence Mig-66, indicats per als cultius de mango i d’agricultura orgànica.

El Ministeri d’Agricultura diu que els productes no representen un risc si utilitzats d’acord amb l’orientació del fabricant, o sigui, “amb bones practiques agrícoles i equipaments de protecció adequats.

 

A més, amb l’arribada de Teresa Cristina al poder l’escalada d’aprovacions ha guanyat empenta. La Coordinació General d’Agroquímics i Relacionats ha publicat una llista  amb  131 demandes de registre de pesticides sol·licitats els últims tres mesos del 2018. Aquests encara seran sotmesos a les avaluacions tècniques del govern. Especialistes apunten que l’aprovació de permisos per aquests tipus de productes al Ministeri d’Agricultura està “desenfrenat”.

L’any passat, 450 agroquímics van ser registrats al Brasil, un regsitre històric dels quals només 52 eren de baixa toxicitat. Sembla que la “Musa del Verí” està amb grans possibilitats de superar de llarg aquest trist record.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *