Lula da Silva alerta que Bolsonaro utilitza cortina de fum moral per amagar mesures impopulars

L’expresident del Brasil, Lula da Silva, està preocupat amb la forma amb què el nou govern de Jair Bolsonaro utilitza qüestions morals o de comportament com a cortina de fum mentre enceta mesures impopulars sense que la gent se n’adoni. Per això Lula, que està complint pena de presó, ha demanat a la presidenta del Partit dels Treballadors (PT), Gleisi Hoffmann, i l’expresidenta Dilma Rousseff, que la sigla no s’involucri  en baralles estèrils i es mantingui amatent als temes econòmics i a les accions que representin pèrdues de drets socials pel conjunt de la població.

Un exemple del què Lula da Silva s’ha referit és l’acalorat debat que s’ha generat al voltant de les declaracions de la nova ministra de les Dones, Família i Drets Humans, Damares Alves, que va afirmar recentment que els nens s’han de vestir de blau i les nenes de rosa, al tractar de qüestions de gènere. La declaració va aixecar polseguera i generà un intens debat a les xarxes socials, motivant diversos reportatges sobre la ministra, pastora evangèlica que s’autoqualificà com a ‘terriblement cristiana’.

Segons article publicat per l’edició brasilera del canal Buzzfeed News, basat en dades de Google Trends, els dies 3 i 4 de desembre els termes “Damares” i “blau i rosa” han superat  en molt les cerques per “Queiroz” o “Flávio Bolsonaro”. La comparació es refereix a Fabrício Queiroz, l’ex-assessor de Flávio Bolsonaro, fill del president, que està sent investigat per moure 1,2 milions de reals al seu compte en un any. Els diners eren ingressats per funcionaris fantasmes de Flávio, quan era diputat a l’Assemblea Legislativa del Rio de Janeiro.

Coincidentment el dia 3 de desembre, Bolsonaro va concedir una entrevista al canal SBT de TV i parlà sobre el tema, sense generar cap mena de repercussió a les xarxes socials o en altres mitjans de comunicació. Encara avui, la fiscalia pública espera que Queiroz expliqui el motiu de rebre tants diners i després ingressar-los al compte de Flávio Bolsonaro i fins i tot de Michele Bolsonaro, dona del president.

El dia 4 de desembre, el nou president anunciava la pretensió de reduir l’alíquota de l’impost de la renta del 27,5% al 25% i d’augmentar l’Impost sobre Operacions Financeres (IOF). “Bolsonaro redueix l’impost de la renta per als més rics, no parla res sobre les persones que guanyen fins a cinc salaris mínims i proposa augmentar l’IOF. Tot i això, poc s’està parlant sobre els prejudicis d’aquestes mesures per als més pobres”, ha subratllat Gleisi Hoffmann.

“L’expresident Lula da Silva ha reforçat la necessitat de lluitar per impedir la pèrdua de conquestes històriques”, ha explicat la diputada. La recomanació de Lula da Silva és pertinent. A més de la decisió en relació als impostos, que ha causat discordança fins i tot dins de l’equip de Bolsonaro i ha sigut aparcada de moment, en només quatre dies de govern el nou president brasiler ha donat demostracions que els segments més vulnerables de la població no estan entre les seves prioritats.

Una de les primeres víctimes han sigut els indígenes, que segons Bolsonaro “no mereixen ni un centímetre de terra”. Després d’anunciar que els processos que involucren terres indígenes, abans sota el paraigües de la Fundació Nacional de l’Indi (Funai), són ara de responsabilitat del Ministeri d’Agricultura, comandat per la ruralista Teresa Cristina, ha arribat la notícia d’una nova invasió a la Terra Indígena Arara, al estat del Pará.

Empresaris que es dediquen a la desforestació han entrat a l’àrea de 274.010 hectàrees homologada el 1991 per extreure arbres il·legalment i marcar-hi lots de terra. Hi ha tensió al local i la possibilitat de conflictes, una vegada que els indígenes es plantegen fer protestes. La Funai, ara en mans d’un amiga dels grans terratinents, ha difós que només monitora la situació, sense fer res per impedir l’atac.

La invasió ha sigut difosa per alguns mitjans de comunicació, però sense gaire repercussió. Alguns periodistes especialitzats en la matèria han demanat la reacció del govern, com ha sigut el cas de André Trigueiro, que a ha dit a Twitter: “la invasió de territori indígena és un crim. Cal  que el nou govern actui ràpid i amb rigor expulsant els invasors! Si és necessari, amb l’enviament de tropes federals”.

En relació a la pèrdua d’atribucions de la Funai, l’Articulació dels Pobles Indígenes del Brasil (Apib), que reuneix organitzacions del Nord i Centre-Oest, ha demanat a la Fiscalia General de la República l’obertura d’una investigació contra Bolsonaro. L’Apib recorda que Teresa Cristina era fins fa poc temps presidenta del front parlamentar d’agricultura, integrat pels més grans amos de terra del país. I que el seu braç dret al ministeri és Nabhan Garcia, que es responsabilitzarà per les demarcacions de terres indígenes, que és del sector empresarial agropecuari i fou presidenta de la Unió Democràtica Ruralista, entitat amb gran interès en la presa de terres dels indis.

Altres col·lectius també han sigut afectats per decisions preses per Bolsonaro en aquests pocs dies de govern:

Treballadors – El govern ha extingit el Ministeri del Treball, responsable per la gestió de la informació sobre la vida laboral dels brasilers i dels fons d’inclusió laboral. Bolsonaro ha dit que “els treballadors tenen molts drets i els empresaris pateixen”, indicant que no està prou satisfet amb la retallada de drets de la reforma laboral feta pel seu antecessor Michel Temer i que pretén flexibilitzar encara més la legislació. La cartera també era responsable per la fiscalització del treball esclau, pràctica generada precisament per grans amos de terres.

Jubilats i pensionistes – El govern Bolsonaro promet revisar el sistema de pensions. Per les declaracions més recents, l’objectiu del seu govern és revisar beneficis concedits a la gent més pobre. Això sense incomodar els militars, és clar, que reben actualment els més grans privilegis del sistema.

LGBTI – Bolsonaro ha exclòs aquesta població de les polítiques públiques contingudes dins l’estructura del govern amb l’extinció de la Conselleria de la Diversitat. Aquest òrgan pensava polítiques per la inclusió educacional de grups vulnerables. Encara no se sap si hi ha projectes per aquets col·lectius. Un dels grans problemes del col·lectiu LGBTI al Brasil és la violència que pateixen diàriament els seus membres, sigui amb insults, maltractaments i homicidis

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *