Bolsonaro menysprea la premsa al primer dia de govern

El tracte als periodistes durant la presa de possessió de Jair Bolsonaro com a president diu molt de com serà la relació del nou mandatari brasiler amb la premsa. Els professionals han sigut prohibits de circular entre els tres edificis on s’han realitzat les diferents cerimònies de la programació i de parlar amb les autoritats.

Això no ha sigut el més greu. Tots han sigut avisats a crits en el moment de pujar als autocars que no desobeïssin les normes i no ultrapassessin els límits establerts perquè podrien rebre algun tret dels franctiradors.

En l’edifici del Congrés Nacional, on Bolsonaro ha rebut el càrrec, els periodistes han quedat confinats al llarg de set hores, amb restriccions d’anar al lavabo o de beure aigua. Els que portaven ampolles d’aigua i berenar, com fruites, han sigut obligats a lliurar-los als agents de seguretat. No hi havia cadires, ni taules, ni endolls i per això han hagut que seure a terra amb els seus portàtils, com es pot veure a la foto amunt d’Amanda Audi.

Molts dels periodistes que eren allà s’han queixat a través de les xarxes socials i han publicat fotos i vídeos mostrant les condicions en què treballaven. Ni durant l’entrada ni la sortida, Bolsonaro o qualsevol de les autoritats que l’acompanyaven s’han aturat per parlar amb la premsa.

“Ningú ens ha donat una paraula. Ni Bolsonaro, ni Mourão, Heleno, els fills, algun assessor… Ningú. Ni xerrada informal, com es comú en aquests esdeveniments. Set hores d’espera per veure’ls passar, només”, ha escrit a Twitter la periodista Amanda Audi, del digital The Intercept Brasil. Més tard, en una altra piulada la periodista ha afegit: “No es tracta ni a un gos com hem sigut tractades. Hem sigut revistades dues vegades i ens han dit que hi havia risc que ens enduguéssim un tret”.

La directora del Correio Braziliense, Ana Dubeux, ha publicat un vídeo gravat per la periodista Simoni Krafuni, en el qual mostra com els periodistes estaven asseguts a terra i sense accés als lavabos i als llocs on es podia beure aigua. Dubeux es pregunta: “Falta de planificació o negligència?”

Alguns corresponsals internacionals han decidit marxar de l’àrea reservada per a la premsa al Palau d’Itamaraty, seu del Ministeri de Relacions Exteriors, al veure’s aïllats en una sala sense finestres, quan havien arribat al lloc a les 8h. Al demanar sortir de l’edifici, se’ls ha comunicat que només seria possible a partir de les 20h, al final de totes les cerimònies. Fou quan s’ha generat un enrenou i s’han queixat que això configurava una situació de presó privada.

“Prefereixo tenir la meva llibertat d’entrevistar qualsevol persona al carrer que quedar-me aquí”, ha dit la periodista Fanny Marie Lotaire, de la TV francesa en entrevista al Correio Braziliense. Fanny, dos integrants més del seu equip i un periodista xinès de l’Agència oficial de noticies de la Xina finalment han aconseguit permís per sortir del recinte i anar al centre de comunicació muntat en un edifici allunyat del lloc dels actes.

La justificativa per les restriccions de cobertura imposades als periodistes ha sigut la seguretat del nou president. Però hi ha hagut professionals que s’han queixat que hi havia lliure circulació per a d’altres comunicadors considerats “amics de Bolsonaro”.

L’Associació Brasilera de Periodisme Investigatiu (Abraji) ha difós una nota de rebuig pel tracte als periodistes: “Un govern que limita el treball de la premsa ignora l’obligació constitucional de ser transparent. (…) L‘Abraji protesta contra aquest tractament antidemocràtic als periodistes que estan allà per portar al públic el registre històric d’aquest moment”.

Bolsonaro i la premsa: una relació controvertida

El rebuig de Bolsonaro pels professionals de premsa no es nou i l’aproxima en les formes als mandataris amb qui s’alinea en la nova ultradreta global – Donald Trump (Estats Units) i Viktor Orbán (Hongria). Durant la proppassada campanya electoral, el llavors candidat a la presidència del Brasil amenaçà els mitjans que no parlessin la veritat (sic) que els hi tallaria els recursos destinats a la publicitat quan fos president.

Els periodistes que han publicat articles amb denúncies o crítiques contra Bolsonaro han sigut víctimes d’una campanya bruta a través de les xarxes socials. És el cas de la periodista Patrícia Campos Mello, del diari Folha de São Paulo, autora del reportatge que desvetllà l’esquema d’enviament massiu de missatges de WhatsApp amb notícies falses contra el PT i el seu candidat Fernando Haddad, dut a terme per la campanya de Bolsonaro.

Patrícia ha tingut el WhatsApp hackejat, ha sigut bombardejada amb insults a través de les xarxes socials, on circulava la notícia falsa de què havia sigut condemnada a pagar multa a Bolsonaro por parlar mentides sobre “el mite”, com és anomenat Bolsonaro pels seus seguidors.

Bolsonaro assenyalà públicament el mitjà on traballa la periodista. “La bicoca de la Folha de São Paulo s’acabarà, però no serà amb censura! Els diners públics que reben per fer activisme polític s’assecarà”, atacà el llavors candidat que havia qualificat de “fake news” l’article publicat per Patrícia Campos Mello.

L’odi dels seguidors de Bolsonaro contra els periodistes ha sigut registrat durant la presa de possessió a Brasília. El reporter Gustavo Maia, del portal UOL de notícies, ha publicat un vídeo a Twitter  on es veu un grup d’electors de Bolsonaro insultant una periodista de la TV Globo. Coincidentment cridaven el nom de les tres emissores de TV – Record, SBT i Band – competidores del canal i a les quals el nou president prestigia des de la campanya electoral amb entrevistes exclusives.

Tot i així, el que més ha cridat l’atenció durant l’atac contra la periodista de la TV Globo ha sigut el que la gent repetia: “WhatsApp i Facebook”, insinuant que aquests són els canals de comunicació que utilitzen per a informar-se i en què confien per a rebre notícies sobre Bolsonaro.

Realment, durant la campanya electoral, Bolsonaro s’ha comunicat exclusivament amb els electors a través de les xarxes socials i per WhatsApp. Podria semblar una qüestió circumstancial, donat que el seu partit el PSL (Partit Socialista Lliberal), al no tenir fins ara gaire representació en el Congrés, disposava de menys d’un minut de temps de propaganda electoral gratuïta a la ràdio i a la TV – molt per sota dels seus contrincants. Però el cas és que s’ha demostrat que ha utilitzat la mateixa estratègia de Donald Trump per fer córrer notícies falses sobre els seus adversaris, amb focus contra el PT i el seu candidat.

El mètode del flamant nou president és desestabilitzar reporters i mitjans que puguin fer crítiques a la seva conducta, desacreditant qualsevol notícia negativa. Això ha quedat encara més evident després de l’escàndol involucrant el seu fill, Flávio Bolsonaro, actual diputat a Rio de Janeiro i que ara assumeix una cadira al Senat.

El conductor Fabrício Queiroz,  ex-assessor de Flávio Bolsonaro, que treballava a l’Assemblea Legislativa de Rio, fou denunciat per operacions financeres per sobre del seu sou, movent 1,2 milions de reals en només un any. Diners que han sigut ingressats al seu compte per funcionaris fantasmes del diputat. La notícia fou publicada el 6 de desembre i ha deixat una ombra de dubte sobre el bon nom dels Bolsonaro.

Actualment, els mitjans de comunicació al Brasil travessen una seriosa crisi que amenaça la seva subsistència, precaritzant les condicions de treball dels seus professionals i tornant-se més vulnerables davant del poder polític i econòmic. L’ascensió meteòrica de Bolsonaro a les eleccions amb l’ús de la propaganda de guerra a les xarxes socials ha posat de manifest com pot prescindir del periodisme. Resta saber si la premsa es mantindrà ostatge dins dels límits que el nou president sembla voler-li imposar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *